González, una altra mena de jubilat...

Evidentment, tothom hi té dret a gaudir d'unes bones vacances en un iot i amb bona companyia. Però el que m'indigna és que aquest senyor gaudeix ja fa temps d'un estatus de milionari pel fet d'haver estat un polític d'esquerres i, anys més tard, "servidor del país" amb el càrrec de president d'un govern dit socialista.

Aquest senyor ha aprofitat la seva situació privilegiada i els seus contactes com a "servidor d'un país" per introduir-se a l'empresa privada i enriquir-se amb càrrecs honorífics que exigeixen una dedicació mínima, però que estan molt ben remunerats.

Òbviament, els polítics que així actuen han anat perdent l'honestedat i l'ètica pel camí dels seus assoliments personals. O potser no les han conreades mai gaire. Qui ho sap?

Amb la que ara està caient damunt les classes populars i mitjana, l'exemple i l'actitud de personatges com el senyor Felipe González i d’altres és indignant i wertgonyant, i contribueix fortament al desprestigi de la política i la cosa pública.

Ell i altres expresidents del govern, com J. M. Aznar o Gerhard Schröder, han acceptat aquestes prebendes de grans corporacions privades, quan a més no ho necessiten ateses les condicions privilegiades amb què es retiren de la política.

Però, senyors, vostès saben tan bé com jo que es pot actuar amb honestedat, dir que NO i rebutjar-les. Per què no ho han fet?

Xavaller