Total de visualitzacions de pàgina:

Frases amb grapa








Ep! Que la llum al final del túnel pot ser un tren veloç que ve de cara...
                                                                                                         anònim


Qui fuig de si mateix veu sempre l’ombra que l’empaita i no pot parar de córrer fins a rebentar. 
                                                                                                         anònim
 
 
Quan l'infortuni es generalitza, l'egoisme esdevé universal.
                                                                               el baró de Montesquieu


Hem de combatre l’analfabetisme sistèmic, cada cop més generalitzat, l’acceptació d’un practicisme simplista i fatu −a sobre!− i la supèrbia insultant atorgada a les noves tecnologies. Si volem seguir essent humans, és imprescindible fer-ho!
                                                                                          Sintètic societari
 

Jo no sóc ciutadà i no tinc intenció de ser-ho. No hi ha deures en relació amb el propi país; no existeixen. Un és un individu i no un ciutadà; tampoc és un súbdit. França és un hotel, res més.
                                                                                     Michel Houellebecq


Darrere d'un "ciutadà del món que no creu en les banderes" sempre hi ha un nacionalista espanyol, i darrere el qui va insultant tothom de nazi, totalitari i feixista, doncs, un que n’és i de pedigrí. 
                                                                                       popular/tradicional



Siguem realistes i demanem el que diuen que és impossible perquè és el que ens convé.
                                                                                                M68extended


Quan ets jove, TU et relaciones amb les coses que vas descobrint. Però et fas gran, i descobreixes que les coses estan relacionades entre si i no pas amb TU.
                            Robert Musil


“[...] Perquè la recuperació de l’economia no ha estat mai l’objectiu. La finalitat de l’austeritat és la d’aprofitar la crisi, i no pas la de resoldre-la”. 
                                                                           Paul Krugman


La gran paradoxa d'aquesta 'crisi del deute' és que ara resulta que allò que es nega sistemàticament als ciutadans confiança, estabilitat, cooperació─ s'ha de facilitar ineludiblement a les institucions financeres i als mercats. El ciutadà ja només és el pagador.

Resumint, pels especuladors financers i el polítics venuts, només som usuairs i pagadors.

Quan els polítics, sota la direcció dels economistes, hagin lliurat totes les riqueses i prebendes als senyors dels mercats ─que ara són els nous amos─, i ja no els siguin útils ni serveixin per a res. Aleshores, encara voldran que els salvem el cap...

Tots ballem amb la música d’aquesta orquestra... Però algú sap qui paga els músics? Potser el qui també els ha escrit la partitura...  
                                                                                          XP-15enflames
                                                


Encara ens pensem que per Nadal som uns grans consumidors. La veritat, però, és que som ben consumits.
                                     Reverend Billy (actor i activista contra el consum)



Quan de justícia n'hi ha poca, tenir raó és perillós.  
                                                                               Francisco de Quevedo



El món actual, la nostra civilització, esdevé cada cop més patètic i caòtic, però si ets a prop de la cuina és confortable.
                                                                                I Say (XP-15enflames)



El pessimisme que ens dóna el coneixement no impedeix l’optimisme de la voluntat. 
                                                                                            Bruno Gramsci

                 

Si veieu que un banquer suís es llança per la finestra, aneu-hi al darrere perquè segur que hi ha alguna cosa a guanyar.
                                                                  [François-Marie Arouet] Voltaire


  
Un banquer és aquell qui et deixa un paraigües quan fa bo i te’l pren quan plou.
                                                                                            d'autor anònim



Un banc és una institució a la qual es poden demanar diners, sempre i quan es pugui demostrar que no es necessiten.
                                                                                            d'autor anònim


“Penso que les entitats financeres són més perilloses per a les nostres llibertats que un exèrcit revoltat. Si el poble americà permet algun cop que els bancs privats controlin l'emissió de moneda circulant, primer a través de la inflació i després per la deflació, aquestes entitats i totes les corporacions que hi creixen al voltant despullaran el poble de tota propietat fins que els nostres fills es despertin un dia sense llar i desemparats al continent que els seus pares un dia van conquerir." 
                                                                           Thomas Jefferson, 1802 
              (carta del tercer president dels EUA al seu secretari del Tresor)


 
A
La història és la suma total de les coses que s’haurien d’haver evitat.
B
La única lliçó, però, que la història ens ensenya és que la humanitat encara no ha après res de la història.
                                                                                          reflexió anònima



S’ha de donar menjar a l’enginy.
                                                                                            d'autor anònim



La qüestió no es d’on bufa el vent, sinó que hem de fer per aprofitar-lo.
                                                                                            d'autor anònim
  

Les batalles decisives, si no es lliuren, es perden.
                                                                                            d'autor anònim


 
El futur és l’ombra del passat que es projecta en el futur.
                                                                                             Marcel Proust



Alguns es refugien en l’obscur fins a tal punt que consideren confús tot allò que és lluminós.
                                                                                    Sèneca, Ep. M. L. 3



Tot paradís té el seu infern.
                                                                                            d'autor anònim



Visc en el temor permanent de deixar de ser incomprès.
                                                                                                Oscar Wilde



Vivim en un món en què si no t’ho pots pagar és perquè no t’ho mereixes.
                                                                             d’autor neoliberal anònim



El mesquí s’empobreix amb el que acapara, mentre que el generós s’enriqueix amb el que dóna.
                                                                                            d’autor anònim



Convidar i ésser convidat és signe de bona amistat.
                                                                                     Francesc Eiximenis
                                                                                           

  
La retòrica és l'art de dir bé allò que no és segur que sigui cert, i els poetes tenen el deure d'inventar mentides boniques.

El món condemna els mentiders que no fan més que mentir, encara que sigui sobre coses ínfimes, i premia els poetes, que menteixen només amb coses grandioses.
                                    
Imaginant altres mons, acabes canviant aquest.

A la joventut s'és propens a enamorar-se de l'amor
                                                                           Umberto Eco, Baudolino



El treball a les aules no pot acabar a les papereres de les cases
                                         carta al director d'Ana Rodríguez, el Periódico





Quatre dites de ciutat adaptades i altres de noves


Quan per la Mercè plou,
és santa Eulàlia qui plora

Tot i que... hom no sap si santa Eulàlia
plora per fotre o de ràbia

Però al febrer... la diada de santa Eulàlia,
és la Mercè qui es mor de ràbia


D’Escudillers fins a Carders
Ara, els més són forasters


A la Volta dels Tamburets
Barrufets verds s’hi tiraven pets


Quan el barri de Sant Antoni és en festes, alegroi
En Patxoca amb la canalla s’hi passeja ben cofoi






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada