No hem de desesperar

Constato amb satisfacció que tot no s'ha perdut, i encara hi ha força gent amb un sentit cívic remarcable que ens adverteix, a tots i a totes, dels perills tan greus que avui ens toca patir. Aquest de la senyal n'és un, i dels grossos! Tot femt ús de la metàfora, és prou clar i popular. Les gavines han esdevingut voltors i cal doncs que tota la 'ocelleria' en sigui ben conscient...

Xabiusller

Els Tres Titelles, la UE i la casta...

Fer-los fora depèn de nosaltres.

La Troika, el trio Kalavera o com en vulgueu dir, uns experts venuts com una mena de nova tríade, per a mi són més aviat els Tres Titelles. Doncs van impartint amb totes les galtes i com si fossin lliçons els dictats que l’oligarquia financera, és a dir el Senyor dels Mercats, els va ordenant.

De manera que res d’anàlisis tècniques per resoldre els problemes. Els problemes fan de la crisi el mitjà per assolir els objectius. Desmantellament de l’estat del benestar i de les inèrcies socialdemòcrates i segrest de la democràcia, ara dominada per troiques i comissions d’experts que marquen al full de ruta que convé al qui mana de veritat.   

Mentre que la desregulació neoliberal ha provocat que arreu del món això ja funcioni així, sota la bota dels mercats, a la vella Europa s’està duen a terme gradualment i d’una manera institucional mitjançant l’estructura de la Unió Europea. Allò que en podríem dir els poders fàctics de la UE maneguen segons el seu propi interès allò que anomenen projecte europeu, que ningú sap ben bé què és. I fins i tot en diuen club...

Ens engega a prendre pel... La molt filla de Thatcher!

Arribat en aquest punt, hi ha unanimitat alhora de dir que Alemanya ‘talla el bacallà europeu’. Però aquí també cal precisar. Potser seria més assenyat puntualitzar que és a la casta alemanya, i no pas a Alemanya com a país, a qui li van bé les coses com estan i, fins i tot, li convé la crisi a Europa. N’obté mà d’obra barata i aquesta competència qualificada que ve de fora li permet abaixar els salaris dels alemanys.

En resum, una casta europea i fonamentalment alemanya, però de la qual Clristine Lagarde n’és una representant excel·lent, domina la UE sense manies i cap control democràtic per part dels ciutadans. Els europeus hem esdevingut usuaris receptors de polítiques noCiUes per als nostres interessos amb la connivència o la indiferència dels nostres representants polítics. I hem d’entendre que ens abandonin perquè ells també volen formar part d’aquesta casta. Normal, oi?

Per tant, entenc que la UE és un Club Exclusiu Europeu (CEE), classista, on no hi poden entrar els ciutadans. I no entenc per què en van canviar el nom.

@Xabiusller

'HACS’

Euga, Heura i Herba (+ Ho)

L’Heuga i l’Eura juguen amb les ‘hacs’,

mentre l’Erba es deixa menjar [plàcidament]

per l’Heuga, i també s’hi apunta

I l’Eura els diu que ella no n’és d’Erba

Malgrat que per l’Heuga ho sigui...

[Potser més tard...]

“Ei! Que tu no jugues!” [totes criden]

“Ho potser sí...”