Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 19 d’octubre del 2011

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Sorprenent! emaris segueix creixent. Evident. Però a mi, insisteixo, encara em sembla sorprenent.
- Potser hauries de ser una mica més selectiu...
- Ja faré neteja.
- Quin morro!

dilluns, 3 d’octubre del 2011


Salvador Iborra Mallol (València-Barcelona)
L'assassinat del poeta valencià Salvador Iborra i Mallol (València, 1978-Barcelona, 29 de setembre de 2011) a Ciutat Vella, a mans probablement d'uns veïns lladres, i tot 'per una bicicleta', m'ha deixat ben fotut, indignat, súper emprenyat. Els seus amics ja li han començat a preparar un homenatge. Davant casos com aquest cal fer-hi alguna cosa, i ara no sé ben bé el què. En aquesta 'xusma de navalla fàcil' que assassina perquè no sap controlar-se i conviure (el verb és prou eloqüent) potser se'ls hauria de tallar el dit gros de totes dues mans! Una solució salomònica impossible i èticament reprovable, ben cert. Així no podríeu dur un arma i tots viuríem més tranquils. Que per conviure no us fa cap falta, malparits! Ho dic en calent, quedi clar. Més raonable, però, seria prohibir taxativament dur navalles-arma i penalitzar-ne fortament la tinença i l'ús.
Amics i veïns convoquen per expresarr el seu rebuig a l'assassinat.
No he pogut evitar dedicar-te'n un, modestament, de poema. L'he titulat Doneu-me la nit (i la bici foteu-vos-la on us càpiga). Amb el teu permís, l'incloc a emaris amb el altres. Ets al nostre parnàs, Salva!