D’entrada, l’acord amb la fiscalia assolit pels advocats dels imputats per un delicte de desviament de fons europeus, en profit d’Unió Democràtica de Catalunya, em sembla una wertgonya i una perwertsió. Finançar-se amb diners que estaven principalment destinats a la formació dels aturats... Això és corrupció pura i dura!
Ara, tan temps després, no es pot sortir a demanar perdó i pretendre, a
sobre, entabanar-nos i fer-nos creure que al si del partit no hi ha
responsables. Que ningú en sabia res. Només els que ara han estat considerats
culpables.
Perquè, com diversos juristes han expressat, un pacte amb la fiscalia
per no anar a la presó, a canvi de retornar una part important del que s’ha
afanat, té el valor d’una sentència condemnatòria.
I no val allò de... “Tots els partits tenen les seves corrupteles”. Ja
n’hi ha prou d’aquesta cantarella. Per què no ha dimitit el secretari
d’organització d’UDC, el senyor Vicenç Gavaldà?
Si volem “decidir” i exercir el dret d’autodeterminació, però sobretot
que el poble català s’ho cregui majoritàriament i aposti per la independència,
les coses s’han de fer molt bé. I en primer lloc s’ha de fer net.
Amb corruptes i corrupteles i gent que se li veu el llautó no arribarem
ni a la cantonada. De corrupció n’hi ha massa i aquest és un fet que no podem
ignorar.
Els partits que defensen el dret a decidir haurien de deixar anar llast
−cessar i desfer-se dels polítics implicats en escàndols de corrupció: mans
netes!− i subscriure ben aviat un pacte anticorrupció i de model d’estat per al
futur.
−Vostè creu que
sóc un ingenu? Potser sí. Però, posi'm un Wert-mut!, si us plau.
Xavaller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada