Per ajudar-nos a entendre una mica més el sistema
financer i la banca, una imatge vals més que
mil paraules…
O no? D'això també en podem dir lladronici o lladreria. I quan s'exerceix amb abús i cinisme, un lladrocínic lladronici.
Xabiusller
A la UE, als EUA i a gairebé tot
arreu, la política econòmica l’han segrestada, reconvertida en fal·laç
‘economia política’. És a dir que les directrius econòmiques les dicten els
lobbys i les executen els politics afins. Que, uns anys més tard, s’incorporen
en aquests lobbys i reben ben generosa paga com a servidors lleials dels seus
veritables amos. Però no hi ha democràcia política sense democràcia econòmica,
perquè totes dues conformen la democràcia. Sembla paradoxal, però després de
tot el que havíem avançat (socialdemocràcia, estat del benestar, New Deal,
etc.), ara ens trobem als inicis del segle XXI defensant una política econòmica
democràtica −és a dir, social− que els defensors de la globalització no
regulada i neoliberal volen que s’escoli definitivament per l’aigüera cap a la
claveguera.
Xavaller