#30N 12h 'FLASMOB' DE DENÚNCIA A LES TRES XEMENEIES

Contra l'estafa elèctrica i la pobresa energètica!

16N 3a Assemblea del Procés Constituent de L'Eixample Esquerre

103 anys

Avui fa 103 anys que a Oriola naixia l'enyorat poeta autodidacta, comunista, autor d’aquest concís poema epitafi:

Adiós, hermanos,
camaradas y amigos,

despedidme del Sol
y de los trigos. 
 

Miguel Hernández Gilabert, recordat poeta compromès i comunista, afusellat a Alacant pels feixistes el 28 de març de 1942. 

Visca la república!

Vaga #24O SOS Ensenyament

Pares, estudiants, comunitat educativa... la ciutadania 'que no traga' i que no es resigna a que la interpretin i manipulin, ja n'està farta de les polítiques educatives d'uns neofranquistes ara reconvertits en neoliberals. 

No es poden fer lleis educatives cada legislatura en funció de qui governa. Però una llei tan 'perWertsa' i retrògrada com és la LOMCE és un insult a tota la població. Aquesta llei (que no se'n pot dir 'd'educació') ha estat feta des de la imposició ideològica més conservadora i contra la major part de la ciutadania que, al segle XXI, és més aviat progressista o, si més no, tolerant i laxa.

Cal dir que les retallades en educació són un pas més en la involució que els neocon preconitzen contra tots els avenços socials que es van anar assolint a Europa i que avui encara coneixem com a l'estat del benestar. Però fins quan? Si només depengués d'ells, ja se l'haurien carregat.

Pels neoliberals, l'estat social = socialista = comunista = maligne. Segons el seu discurs, Europa és vella i els seus estats massa intervencionistes, per això s'està quedant desplaçada... L'únic que realment compta és el 'lliure' mercat. Hem de fixar-nos en els països emergents, les noves dinàmiques, la 'modernitat' de competir per fer-ho tot més barat... Però, mai parlen de drets! Només venen fum! I mentre el 99% dels ciutadans es va empobrint, l'1% s'enriqueix d'una manera obscena.

Els ciutadans europeus vivim en estats democràtics on fins ara se'ns garantien uns drets i uns serveis que se'n derivaven. I el que ara de fet qüestionen els neocon és el sistema i l'estat mateix. Per què l'estat ha de garantir serveis com ara la sanitat o l'educació? Per què ha de garantir per a tothom drets com la justícia, el treball o l'habitatge? I potser aviat... per què l'estat ha de ser democràtic? Si només compten els mercats i l'estabilitat financera... Malgrat que aquests sí que han de ser lliures.

Defensem els nostres drets!
Defensem el dret a l'educació!
Per una educació pública i de qualitat!
#24O VAGA D'ENSENYAMENT

Si no vols que t'incloguin a la majoria silenciosa ni que parlin ni decideixin en nom teu,

 
Afegeix-t'hi! 
Mobilitza't!




Xabiusller

Acte #13O Procés Constituent

Aquí teniu un vídeo-resum de l'acte del #13 O a les Fonts de Monjuïc
▶ Acte Central Procés Constituent 13 Octubre Barcelona - YouTube

I també l'enllaç per veure l'acte sencer:
▶ #13Osomalcarrer Procés Constituent 13 oct. 2013 | lallamborda | Bambuser
Salut!

#13O

Demà, #13O esteu tots convidats a assistir a l'acte que tindrà lloc a les Fonts de Montjuïc organitzat pel Procés Constituent.

El poble té el poder constituent i és sobirà per endegar un Procés Constituent. 

Volem construir el nostre futur entre tots.

Us hi esperem!

12 d'octubre

Només volia recordar a qui l'interessi que demà 12 d'octubre se celebra a l'Amèrica Llatina el DIA DE LA RESISTÈNCIA INDÍGENA. Mentre aquí alguns nostàlgics d'un passat idíl·lic falsejat celebren amb orgull les seves fantasies i dogmes.

Medicina versus salut

Hipòcrates, Galè de Pèrgam i el Fonament del Projecte Mèdic del tarragoní Albert Martí Bosch. Es tracta d'un vídeo explicatiu sobre el tractament del càncer que esdevé tota una revelació per la seva humanitat, rigor i senzillesa. Dura 45 minuts.

2a Assemblea @PConstituent de l'Eixample Esquerre. Ordre del dia

El comitè organitzador sorgit de la 1a Assemblea del Procés Constituent a l’Eixample us proposa aquest ordre del dia per a la segona, que tindrà lloc el 26 de setembre.

1. Elaborar un llistat de tots els assistents.

2. Aprovar el resum d’allò tractat a la 1a assemblea.

3. El grup organitzador inicial farà la presentació i, si no surt cap voluntari, proposarà un moderador i també algú que dirigeixi una mica el rumb de l’assemblea.

Moderadora proposada: Ester Rodríguez

Director proposat: Víctor Garcia

Els dos companys que van assistir a la reunió del Grup Promotor dissabte, 21 de setembre, ens n’informaran.

4. Configurar i estructurar les tres comissions que cal crear per funcionar i articular-nos: difusió, organització i continguts.

5. Començar a debatre el manifest i fer-hi les aportacions que sorgeixin.

- Potser caldria fer abans una votació per tal de definir quins són els punts que desperten més interès o bé generen més controvèrsia...

6. Coordinar-nos amb altres entitats del barri via correu-e, web i compartint actes si s’escau.

Comitè organitzador provisional:

Víctor Garcia, Saida Lanau, Jordi Serrano, Lluís Andreu, Ariadna de Genover, M. Esther Rodríguez, Salvador Aguilar, María T. Bretones, Jordi Royo, Xavier Caballé.

Barcelona, 19 de setembre

No els oblidem

Cegats per la immediatesa, sovint oblidem els qui ens han precedit en la lluita

Constituir per construir l'estat social

A 'Els meus enllaços' trobareu l'enllaç amb la plataforma del Procés Constituent. Aviat hi trobareu l'Ordre del dia de la 2a Assemblea de l'Eixample Esquerra.

Tornada al bloc

Formigues amigues

Éssers petits i fràgils

Tenaços, vivificants

Trepants constants

Foradant i alliberant Mare Terra

Eviteu la ‘Crosta’

Que corri l’aire!

Feu tant per nosaltres...

No les trepitgis!

Gràcies!

No hem de desesperar

Constato amb satisfacció que tot no s'ha perdut, i encara hi ha força gent amb un sentit cívic remarcable que ens adverteix, a tots i a totes, dels perills tan greus que avui ens toca patir. Aquest de la senyal n'és un, i dels grossos! Tot femt ús de la metàfora, és prou clar i popular. Les gavines han esdevingut voltors i cal doncs que tota la 'ocelleria' en sigui ben conscient...

Xabiusller

Els Tres Titelles, la UE i la casta...

Fer-los fora depèn de nosaltres.

La Troika, el trio Kalavera o com en vulgueu dir, uns experts venuts com una mena de nova tríade, per a mi són més aviat els Tres Titelles. Doncs van impartint amb totes les galtes i com si fossin lliçons els dictats que l’oligarquia financera, és a dir el Senyor dels Mercats, els va ordenant.

De manera que res d’anàlisis tècniques per resoldre els problemes. Els problemes fan de la crisi el mitjà per assolir els objectius. Desmantellament de l’estat del benestar i de les inèrcies socialdemòcrates i segrest de la democràcia, ara dominada per troiques i comissions d’experts que marquen al full de ruta que convé al qui mana de veritat.   

Mentre que la desregulació neoliberal ha provocat que arreu del món això ja funcioni així, sota la bota dels mercats, a la vella Europa s’està duen a terme gradualment i d’una manera institucional mitjançant l’estructura de la Unió Europea. Allò que en podríem dir els poders fàctics de la UE maneguen segons el seu propi interès allò que anomenen projecte europeu, que ningú sap ben bé què és. I fins i tot en diuen club...

Ens engega a prendre pel... La molt filla de Thatcher!

Arribat en aquest punt, hi ha unanimitat alhora de dir que Alemanya ‘talla el bacallà europeu’. Però aquí també cal precisar. Potser seria més assenyat puntualitzar que és a la casta alemanya, i no pas a Alemanya com a país, a qui li van bé les coses com estan i, fins i tot, li convé la crisi a Europa. N’obté mà d’obra barata i aquesta competència qualificada que ve de fora li permet abaixar els salaris dels alemanys.

En resum, una casta europea i fonamentalment alemanya, però de la qual Clristine Lagarde n’és una representant excel·lent, domina la UE sense manies i cap control democràtic per part dels ciutadans. Els europeus hem esdevingut usuaris receptors de polítiques noCiUes per als nostres interessos amb la connivència o la indiferència dels nostres representants polítics. I hem d’entendre que ens abandonin perquè ells també volen formar part d’aquesta casta. Normal, oi?

Per tant, entenc que la UE és un Club Exclusiu Europeu (CEE), classista, on no hi poden entrar els ciutadans. I no entenc per què en van canviar el nom.

@Xabiusller

'HACS’

Euga, Heura i Herba (+ Ho)

L’Heuga i l’Eura juguen amb les ‘hacs’,

mentre l’Erba es deixa menjar [plàcidament]

per l’Heuga, i també s’hi apunta

I l’Eura els diu que ella no n’és d’Erba

Malgrat que per l’Heuga ho sigui...

[Potser més tard...]

“Ei! Que tu no jugues!” [totes criden]

“Ho potser sí...”

Lladrocínic lladronici

Per ajudar-nos a entendre una mica més el sistema financer i la banca, una imatge vals més que mil paraules…

O no? D'això també en podem dir lladronici o lladreria. I quan s'exerceix amb abús i cinisme, un lladrocínic lladronici.

Xabiusller 

On és la política econòmica? On és?

A la UE, als EUA i a gairebé tot arreu, la política econòmica l’han segrestada, reconvertida en fal·laç ‘economia política’. És a dir que les directrius econòmiques les dicten els lobbys i les executen els politics afins. Que, uns anys més tard, s’incorporen en aquests lobbys i reben ben generosa paga com a servidors lleials dels seus veritables amos. Però no hi ha democràcia política sense democràcia econòmica, perquè totes dues conformen la democràcia. Sembla paradoxal, però després de tot el que havíem avançat (socialdemocràcia, estat del benestar, New Deal, etc.), ara ens trobem als inicis del segle XXI defensant una política econòmica democràtica −és a dir, social− que els defensors de la globalització no regulada i neoliberal volen que s’escoli definitivament per l’aigüera cap a la claveguera.

Xavaller

Petició perquè ONO atengui en català, eusquera i gallec

Us faig saber que acabo de crear una petició que m'agradaria que signéssiu.  És aquesta: Que la empresa de telefonía ONO atienda también en catalán, vasco y gallego, y adapte su página web a estos idiomas.
Aquests darrers dies he copsat en algunes piulades (una del Joan Coscubiela, entre d'altres) que som uns quants els qui ens queixem perquè ONO no atén els seus clients en cap altre idioma que no sigui el castellà.  Tots junts podem fer moltes coses bones i aquesta n'és una. Si signeu la petició que jo només he iniciat i la compartiu amb els amics i coneguts, aviat assolirem l'objectiu mínim de 100 signatures (ben segur que en seran moltes més) i farem més pressió per assolir allò que volem.
Feu clic a l'enllaç per llegir una mica més i, si hi esteu d'acord, signeu: http://www.avaaz.org/es/petition/Que_la_empresa_de_telefonia_ONO_atienda_tambien_en_catalan_vasco_y_gallego_y_adapte_su_pagina_web_a_estos_idiomas/
Aquesta mena de campanyes sempre solen començar de manera modesta, però creixen quan persones com ara nosaltres s'hi involucren. Si us plau, dediqueu-hi un moment ara i afegiu-vos-hi signant la petició.
Sempre hi ha una primera vegada, ONO n'aprens mai!

Xavaller

Aquest #23F hi ha "marea ciutadana"

Ara és l'hora de la societat civil! No defallim! Contra la corrupció i la dictadura del senyor Mercat!, que ve a ser el mateix. Per una democràcia real i participativa! Visca la República! Visca Catalunya!

Recolzant els periodistes de cafeambllet.com
http://www.youtube.com/watch?v=ru4GVlNWO4M 
http://www.youtube.com/watch?v=Y0vjgZtfuOo

Dació en pagament #PAH

Com a un dels més d'un milió de signants de la Iniciativa Legislativa Popular a favor de la dació en pagament, endegada pels companys de la PAH, celebro la seva entrada al parlament estatal i que, malgrat les reticències, finalment es debati. No sabem com acabarà tot això, però és ben clar que hem de pressionar amb enginy i per tots els canals democràtics la "casta" anomenada "classe política". Només els ciutadans podem regenerar i recuperar la democràcia. Ara és l'hora de la societat civil!

Xabiusller

Propostes per a una revolució

Un enllaç amb una proposta força interessant per començar a canviar les coses en aquests temps tan corruptes: http://t.co/XcrTweE7

Recolzem la proposta d'ICV-EUiA per presentar una moció de censura al PP.
http://t.co/SG5qaNFD

El “punt de no retorn”

Com m’ha dit, en un correu-e, l’amic que m’ha fet arribar aquest enllaç, “Nosaltres no consumin, engolim!”. Cert. I no es gaire tremendista ni exagerat dir que ens anem apropant al “punt de no retorn”. La humanitat ha deixat de pensar en col·lectiu, de preveure... I, per tant, de ser.

En l’era de la globalització, els uns van cofois dalt d’un tren que passa ben ràpid, mentre els altres qui ho veuen −un pèl ingenus, també cal dir-ho− ("Oh! Mireu-lo!") volen pujar-hi com sigui. Passa que el tren veloç és de via única, i la via s’ha d’anar allargant i allargant constantment cap endavant per tal de poder prosseguir el viatge cap enlloc.

Perquè tothom ha de saber que ara, per a la humanitat, viatjar ràpid envers el futur i no aturar-se, si és possible, és allò veritablement important. No ho seran pas els passatgers mateixos, i encara menys tot allò que durant el viatge amb el tren veloç va quedant enrere. Doncs ja és passat.

... Fins que el tren veloç s’estimbi o bé s’acabi el combustible i, al capdavant, la màquina s’aturi definitivament, en aquell “punt de no retorn”.

Xavaller

Extresorers

El bar del PP.

Me n'assabento que el govern d'Aznar, a través de l'ICO (Instituto de Crédito Oficial), va prestar 18 milions de dòlars en unes condicions "avantatjoses" a l'empresa que els ex tresorers del PP Ángel Sanchís i Luis Bárcenas tenen a l'Argentina. La Moraleja, SA (nom de l'empresa) gestiona un latifundi enorme. I a sobre, es van negar a retornar el crèdit. L'ICO va haver de reclamar el deute (23,5 milions de dòlars amb els interessos) i l'assumpte ha acabat als tribunals argentins... Ah! Aquests personatges mantenen una relació excel·lent amb l'exdictador Rafael Videla i van adquirir la finca durant la seva dictadura...

http://www.eldiario.es/politica/Gobierno-Aznar-argentina-Barcenas-Sanchis_0_92390949.html

Considerant el càrrec d'aquests dos militants del Partit Popular, això no us sona a corrupció i prevaricació? La qüestió del crèdit "autoatorgat" i impagat ja fa pudor... Però con és que s'han enriquit tant aquests senyors en pocs anys?

Revisant uns dies després aquest comentari, i amb tot el que aquest dies està destapant "El País". Algú enten que, davant la gravetat de la situació, el PP hagi de fer una auditoria interna? A mi no em cal. Només ha de col·laborar amb els jutges i facilitar-los tota la documentació que el Bárcenas aquest posseeix.

Però, de moment, l'esperit de venjança ha fet que siguin cessats sis alts càrrecs de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude, que van intervenir al cas Gurtel... Encara hi ha algú que no entengui això de les elits extractives?

Xabiusller

El visitant 1714

Avui ha arribat al meu bloc el visitant 1714. O potser va ser ahir, el 14? Celebrem-ho amb els genials Mig Home Mig Galeta. La veu no us recorda el cantant de la banda angloirlandesa The Pogues? Independència! Dret a decidir! Autodeterminació!

Paco Ibáñez defensa la independència de Catalunya a la TV argentina

http://www.vilaweb.cat/noticia/4071054/20130104/paco-ibanez-defensa-independencia-catalunya-televisio-argentina.html

VilaWeb 4.1.2013

Mai no tornarem a inventar una cosa tan útil

Portada de The Economist, gener 2013 

Malgrat que és una obvietat (“Mai no inventarem una cosa tan útil com pensar”), vull considerar aquesta portada com un signe d’esperança. Els gurus de l’economia comencen a reflexionar −notícia!− i, per tant, n’hi ha que es plantegen recuperar aquesta eina humana tan útil que havien deixat de banda.

Molts economistes crítics, cal dir-ho, ja fa força temps que alerten del fracàs de les polítiques econòmiques d’austeritat que ens duen a un cul-de-sac i a la misèria col·lectiva. Però, fins ara, els gurus “investits pels mercats” s'han encaparrat a mantenir el rumb de dret cap a “can Pistraus”, intuint −deien− que aviat germinarien uns brotets verds... Misèria!

Senyors, la humanitat som molts, i amb quatre brotets verds no anem enlloc ni en tenim per a ningú. Ah! També sabem que uns quants de vostés tenen sempre la taula ben parada i gaudeixen i es cruspeixen tot el que a nosaltres se'ns nega. 

  

Ara, la terra −allò que en diem el teixit econòmic i productiu− s’ha tornat erma. És evident que aquests falsos gurus han errat, o bé ens han mentit, i n’hauran de respondre. Així que cal tornar a abonar i regar aviat perquè hi torni a haver un jardí, un parc públic de benestar per a tothom. 

Crec que ha quedat prou clar que el jardí és de tots i n'hem de tenir cura. Si bé l'hem de repensar i fer-hi alguns retocs, no ens l'hem deixar prendre per gurus de cap mena... La política ha de manar sempre sobre l'economia! Tot i que ha de ser "econòmica".

Xavaller

González, una altra mena de jubilat...

Evidentment, tothom hi té dret a gaudir d'unes bones vacances en un iot i amb bona companyia. Però el que m'indigna és que aquest senyor gaudeix ja fa temps d'un estatus de milionari pel fet d'haver estat un polític d'esquerres i, anys més tard, "servidor del país" amb el càrrec de president d'un govern dit socialista.

Aquest senyor ha aprofitat la seva situació privilegiada i els seus contactes com a "servidor d'un país" per introduir-se a l'empresa privada i enriquir-se amb càrrecs honorífics que exigeixen una dedicació mínima, però que estan molt ben remunerats.

Òbviament, els polítics que així actuen han anat perdent l'honestedat i l'ètica pel camí dels seus assoliments personals. O potser no les han conreades mai gaire. Qui ho sap?

Amb la que ara està caient damunt les classes populars i mitjana, l'exemple i l'actitud de personatges com el senyor Felipe González i d’altres és indignant i wertgonyant, i contribueix fortament al desprestigi de la política i la cosa pública.

Ell i altres expresidents del govern, com J. M. Aznar o Gerhard Schröder, han acceptat aquestes prebendes de grans corporacions privades, quan a més no ho necessiten ateses les condicions privilegiades amb què es retiren de la política.

Però, senyors, vostès saben tan bé com jo que es pot actuar amb honestedat, dir que NO i rebutjar-les. Per què no ho han fet?

Xavaller

Cas Pallerols o cas Unió?

D’entrada, l’acord amb la fiscalia assolit pels advocats dels imputats per un delicte de desviament de fons europeus, en profit d’Unió Democràtica de Catalunya, em sembla una wertgonya i una perwertsió. Finançar-se amb diners que estaven principalment destinats a la formació dels aturats... Això és corrupció pura i dura!

Ara, tan temps després, no es pot sortir a demanar perdó i pretendre, a sobre, entabanar-nos i fer-nos creure que al si del partit no hi ha responsables. Que ningú en sabia res. Només els que ara han estat considerats culpables.

Perquè, com diversos juristes han expressat, un pacte amb la fiscalia per no anar a la presó, a canvi de retornar una part important del que s’ha afanat, té el valor d’una sentència condemnatòria.

I no val allò de... “Tots els partits tenen les seves corrupteles”. Ja n’hi ha prou d’aquesta cantarella. Per què no ha dimitit el secretari d’organització d’UDC, el senyor Vicenç Gavaldà?

Si volem “decidir” i exercir el dret d’autodeterminació, però sobretot que el poble català s’ho cregui majoritàriament i aposti per la independència, les coses s’han de fer molt bé. I en primer lloc s’ha de fer net.

Amb corruptes i corrupteles i gent que se li veu el llautó no arribarem ni a la cantonada. De corrupció n’hi ha massa i aquest és un fet que no podem ignorar.

Els partits que defensen el dret a decidir haurien de deixar anar llast −cessar i desfer-se dels polítics implicats en escàndols de corrupció: mans netes!− i subscriure ben aviat un pacte anticorrupció i de model d’estat per al futur.

−Vostè creu que sóc un ingenu? Potser sí. Però, posi'm un Wert-mut!, si us plau.

Xavaller