Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 28 de novembre del 2011

Ball de la retallada  
(popular adaptada per Xavaller)


El ball de la retallada jo us el cantaré
El ball de la retallada jo us el cantaré

En Mas quan ell l’aplicava deia així, deia així
Se’n dava un truc al pit i se’n girava així

Treballeu, treballeu, que la retallada, la retallada
Treballeu, treballeu que la retallada us ‘fotarem’

Compteu-hi, doncs, que la retallada us la ‘fotarem’
Agafeu-vos fort que ja la us l'estem fotent


El ball de la retallada jo us el cantaré
El ball de la retallada jo us el cantaré

En Boí quan l’aplicava deia així, deia així
Se’n dava un truc al pit i se’n girava així

Treballeu, treballeu, que la retallada sanitària
Treballeu, treballeu que la sanitat us ‘fotarem’

Agafeu-vos fort, quina retallada que us ‘fotarem’!
Ja hi podeu comptar, que ja us l'estem fotent


El ball de la retallada jo us el cantaré
El ball de la retallada jo us el cantaré

La Rigau quan l’aplicava deia així, deia així
Se’n dava un truc al pit i se’n girava així

Treballeu, treballeu, que la retallada educativa
Treballeu, treballeu que l’educació us ‘fotarem’

Agafeu-vos fort, quina retallada que us ‘fotarem’!
Ja hi podeu comptar, que ja us l'estem fotent



... (de retallades i de ‘retalladors’ se’n poden afegir uns quants més, malauradament)

Xavaller

dimarts, 15 de novembre del 2011

Economistes, polítics i altres cínics

Cal dir, d’entrada, que ja veníem d'altres falsedats i enganys. L’oli d’oliva va ser, durant un temps, dolent per a la salut. Els motors dièsel tot i ser més cars consumien si fa no fa el mateix, i aquest carburant era força més barat; per tant pagava la pena assumir un cost afegit en la compra d'un vehicle dièsel. L’energia nuclear era la més neta i barata. L’escalfament global era un invent dels ecologistes torracollons contraris al progrés. Fa quatre dies com qui diu la crisi econòmica no afectava a Espanya. La situació financera no era un problema. La banca espanyola era exemplar i complia amb totes les garanties i requisits gràcies a l’eficient tasca del Banc d’Espanya. Els bons del Tresor eren sinònim de solvència i estabilitat. Les caixes eren solvents. L’euro era la moneda més forta...
Eren dos polñítics satisfets.
Però el temps passava inexorable mentre uns quants conspiraven globalment per anar canviant, a poc a poc i davant la indiferència  o submissió de la major part dels polítics, les coses de lloc. Ara, quan la situació és prou evident i dramàtica, i els vents i les tempestes s’han desfermat, constatem que hi ha tot un seguit d’aspectes en què ni economistes ni polítics no volen entrar-hi perquè, senzillament, es posarien en evidència. Els uns pel que predicaven fins ara i els altres per l’omissió interessada. 
Opa hostil sobre l'euro: EurOpa.
El neoliberalisme i la desregulació perquè hom sabia que els mercats es regulaven sols...− ens han dut fins aquí, i han fomentat aquest endeutament brutal a la zona euro.  Això sí, amb els homes de Goldman Sachs sempre al capdavant, remenant les cireres...
El deute sobirà a la UE.
El cinisme més flagrant es posa de manifest quan, mentre anem tots a batzegades per la mar brava de la crisi del deute patint l’atur, la manca de crèdit, les retallades en serveis bàsics i en drets, etc., alguns líders de pa sucat amb oli ens ofenen dient que la responsabilitat no hem de buscar-la entre els  dirigents polítics i els de les grans corporacions que, com a mínim, van errar. Els culpables són els incauts que se’ls van creure, i que han anat estirant més el braç que la màniga fins no fa gaire i amb diners prestats. “Això ara s’ha acabat. Que paguin, doncs”, ens diuen.
Cal dir, però, que aquesta lògica no funciona quan els qui malbaraten són polítics i ho fan amb recursos públics. Aeroports fantasma, infraestructures sobredimensionades de tota mena (pavellons esportius, auditoris, etc.), finançament il·legal de partits o corrupció pura i dura (casos Gurtel, Palau de la Música, Palma Arena, l’operació Pretòria, etc.). Tampoc és així quan els gestors d’algunes grans companyies o corporacions s’embutxaquen allò que no els pertany. Ningú torna aquests diners. Com a molt, uns anyets de presó i a gaudir del patrimoni arrabassat.
Ara arriben les eleccions generals. Els partits polítics majoritaris juguen a les tites per tal de repartir-se certes prerrogatives i prebendes, però poc poder, davant l’aquiescència dels seus electors  embadalits pels mitjans i convertits en comparses ingenus d’una opereta que els du a la merda. Perdoneu-me l’expressió. Els uns diuen que tot és culpa dels altres que són uns ineptes, i a l’inrevés. Els qui han hagut de capejar el temporal perden el poder i els qui es trobaven ‘sortosament’ a l’oposició guanyen. No cal presentar programes ni res, només llençar eslògans. Total, si les decisions les prenen uns altres...
La política fa massa temps que és en una mena d’excedència molt ben pagada. Molts no tenen cap rubor a dir que l’economia els mana. "La situació és aquesta, i  això és el que hi ha. Aquest és el pà que s'hi dóna. Per tant, hem de retallar per aquí i per allà..." No hi pinten res!, doncs. I ara més d’un espera que siguin els mercats mateixos els qui posin una mica de seny en tot aquest garbuix perquè el ‘tinglado’ no s’ensorri.  Els homes de Goldman Sachs també són ara al pont de comandament ...
Els mercats, els prestamistes, ens marquen el pas.
Si els qui manen de veritat no tenen cap mena de consideració envers els polítics de segona fila que actualment encapçalen els nostres governs, creieu que ens podem considerar encara països democràtics? Hi ha uns senyors que se senten i se saben més forts i poderosos que no pas els presidents i els caps de govern dels estats. Aquesta és avui la realitat, que la classe política accepta i, per tant, tots assumim.
Per posar un exemple, el que actualment està passant amb el preu dels combustibles és paradigmàtic, i un altre exemple d’engany i de cinisme. Abans de dir-nos que els mercats es regulaven sols, també ens van dir que l’oli d’oliva era dolent per a la salut o que havíem de comprar cotxes amb motors dièsel perquè consumien més aviat menys i era un carburant més barat.... Quan la flota de vehicles dièsel ha esdevingut majoritària han anat apujant-ne el preu fins que ha superat el de la gasolina.
Per tant, si un dia no podem pagar el llum i per no anar a les palpentes per casa hem de veure’ns-hi amb espelmes. Que ningú se sorprengui si al cap d’un temps les espelmes són ENDESA o IBERDROLA, o bé s’inventen un impost nou que gravi aquest tipus d’energia, etc., per tal que la factura de subministrament d’espelmes acabi costant el mateix que la de la llum.  
Es tracta, únicament, d’exprimir totes ‘les mamelles’ que es trobin i que es pugui, fins que s’esgotin, i de vendre el que se n’extreu com més car millor i, si pot ser, a crèdit. 
La política on és? L’Estat democràtic on és? I el paper de la UE? Els mercats els van segrestar. Els homes dels Sachs són ara els amos...


Xavaller

dimecres, 9 de novembre del 2011

Ens oposem a l’ampliació del port esportiu de L’Ampolla

L'ampliació del port esportiu és innecessària i NoCiUa.

















L’Ajuntament de L’Ampolla encapçalat per l’alcalde, el senyor Francesc Arasa (CiU), va decidir el 24 de setembre del 2001 tornar a endegar el projecte d’ampliació del port esportiu (amb els vots favorables de CiU i el PP; és a dir, un tripartit), tot i l’oposició ferma dels veïns.

L’Associació de veïns de L’Ampolla amb el suport de veïns, residents i estiuejants ja van recollir 4.000 signatures en contra de l’anterior projecte, que va ser denunciat. Se’n van presentar al·legacions al govern de la Generalitat de llavors i a totes les institucions que podien tenir competències en l’assumpte. El govern català format aleshores per PSC, ER i ICV el va aturar.  

Ara l’Associació s’ha hagut de tornar a mobilitzar contra aquest desgavell mediambiental i social, i en poc temps ha aconseguit recollir més de 500 al·legacions individuals signades. Cal dir que només ha disposat d’un més (l’octubre) per fer-ho perquè el termini d’al·legacions acabava avui, 9 de novembre. Un pèl curt, oi?

Els motius pels quals en hi oposem i presentem les al·legacions són els següents:

1. La possible ampliació sud del port esportiu de l’Ampolla que considera aquest pla farà desaparèixer per a sempre les platges de l’Arquitecte, la dels Pinets, afectant també a la de la fàbrica. Les platges integrades dins del nostre poble són un bé que hem de conservar perquè són patrimoni nostre i també de les futures generacions. Les nostres platges històriques sempre seran més naturals i sostenibles que una platja artificial com la que es proposa de fer en aquest pla especial, perpendicular al mar, i de la qual no es justifica la seva estabilitat.
2. La regeneració de les platges de l’Arquitecte i dels Pinets (després d’anys de deixadesa, però sempre amb usuaris), per les obres del Passeig Marítim fetes pel Ministeri de Medi Ambient (el 2007), amb diners públics, fa més evident que mai la necessitat de mantenir-les i tenir-ne cura. L’obra a executar en aquest pla anul·la i malmet la millora feta per l’obra anterior.
3. Un dels majors atractius de l’Ampolla és la integració del nucli urbà amb la mar. Aquest pla especial allunya el poble de la mar per una construcció agressiva i injustificada. Va en perjudici de la imatge del poble.
4. El sacrifici d’unes platges i també la destrucció de la seva façana marítima perjudiquen directament i seriosament els interessos de la gran majoria de les persones que tenen propietats a la zona i que estan en situació d’indefensió al ser propietaris de segones residències i no estar representades a l’Ajuntament de l’Ampolla. No s’ha tingut en compte que l’execució d’aquest pla afectarà directament a comunitats senceres de propietaris com les de “La Torre”, “Neptú”, “La Gavina”, “Sol y Mar”, “La Gavina”, “Vora mar”, “Els Pinets”, etc. i d’altres veïns directament afectats per aquest pla.
5. Aquesta ampliació del port no respon ni a interessos socials ni als interessos de les persones que viuen o que estiuegen a l’Ampolla. Només cal viure a l’Ampolla per veure que no hi ha saturació del port. No es justifica en cap lloc la necessitat d’ampliar el port. No se segueixen criteris de sostenibilitat.
6. Aquest pla especial proposa l’ampliació per a uns 270 amarres, però per a aconseguir-los cimenta el mar de formigó per posar-hi a sobre locals d’activitats, aparcaments, zones d’ús industrial, etc. Això és un clar atemptat contra el medi que no és justifica enlloc. No es respecta la franja litoral, en una zona tan fràgil com el Delta.
7. Actualment, el port de l’Ampolla disposa de 470 amarres, els quals no estan ocupats en la seva totalitat.  En els moments de crisi financera que està travessant el nostre país i en plena retallada de l’estat del benestar, gastar 15 milions d'euros en el nou pla especial del port de l’Ampolla no respon a cap criteri econòmic racional.
Aquest pla és insostenible en la seva memòria econòmica, ja que no es te en compte la seva necessitat, la recuperació de costos (amortització), ni la seva futura gestió. L'Ampolla, envoltada de ports esportius i amarres buits, tant al nord, com al sud del municipi (només a Sant Carles de la Ràpita més d'un miler), disposa d'amarres  suficients per atendre la present i futura demanda nàutica.
En primer pla, les platges situades al costat de l'actual port, que serien desrtruides per l'ampliació projectada per l'actual consistori. Posteriorment a la foto, l'any 2007, el Ministeri de Mediambient va dur a terme la construcció del passeig de fusta fins a Devimar i  la regeneració d'aquestes platges.

























Finalment, i després de fer esment del seguit de motius que justifiquen les al·legacions presentades a l’Ajuntament per l’Associació de veïns de L’Ampolla, vull afegir-hi algunes consideracions personals.

Com és possible que en un moment de crisi, en el qual propietaris de vaixells se’ls venen i hi ha més places o amarres que queden buits, un ajuntament s’encaparri a ampliar un port esportiu en una zona on ja n’hi ha de sobres i destruint platges? Com pot ser que aquest mateix ajuntament no faci cas de les demandes dels vilatans i residents que s'hi oposen, ni dels propietaris afectats?

Al llarg dels darrers anys, l’Ajuntament de L’Ampolla ha considerat necessari i d’interès pel desenvolupament de la vila l’edificació de blocs d’apartaments des del davant ben bé de la platja de l’Arquitecte fins a Devimar i força més enllà. Un espai on abans només hi havia casetes baixes, no gaires. Òbviament, també a d’altres zones del municipi com a Cap Roig (l’hotel, sense comentaris..).

Ara, quan vilatans i forasters −n’hi ha de residents− han adquirit aquests apartaments a preus de ‘primera línia de mar’, havent de suportar per cert −davant la indiferència de l’Ajuntament− els sorolls causats a l’estiu per motos o cotxes d’adolescents fent el tarambana, se’ls estafa alterant el medi i el paisatge per construir-hi al davant un port esportiu innecessari.

L’Ajuntament té la seva raó de ser fonamental en vetllar pels interessos dels seus vilatans, residents i estiuejants, en el cas d’una població turística com aquesta. No s’entén doncs que esmerci diners i esforços en perjudicar-los.

Com pensa finançar l’Ajuntament de L’Ampolla aquest projecte-desgavell? Com i en quant temps té previst d’amortitzar-lo? Quan temps vol tenir els veïns, residents i estiuejants suportant les obres, el soroll i la pols? Com els pensa compensar per les pèrdues que tot això els representarà? O potser aspira a formar part d’aquest grup d’Ajuntaments selecte que no poden fer front a les seves responsabilitats perquè s’han endeutat fins al coll?

A més, és ben sabut que aquestes obres i infraestructures pagades amb diners públics es pressuposten en una quantitat ‘moderada’ i sovint acaben costant més del doble. Si a sobre l’Ajuntament s’endeuta massa, caldrà afegir-hi els interessos...  

Alerta, doncs.


Xavaller