eMaRiS

Rotllets relligats de poemes vermells. Foto Terevier.

“En poesia no és pot tenir un pla previ; és més aviat com un enamorament sobtat que t’arriba.”

Enamorament sobtat, poesia i mentida.

Adonis [Ali Ahmad Said Esber]

“Amb fragància de cel·luloide, la mentida és amor.” 

Dylan Thomas

 


Car Zeus avorreix sobretot

les inflors d’una llengua superba:

i en veure’ls atansar-se

en una potent rierada,

d’or, de terrabastall, de desdeny,

amb un foc que li llença captomba

aquell qui ja al cim de les barreres

es dava aire per cridar victòria

  Sòfocles

  Sistema II del pàrode d’Electra

  (trad. Carles Riba) 

Ple novembre

         Caminant

Les mosques

Emprenyant

I ja a casa

Estant

Més i més mosques

Emprenyant

Amb els vidres

Topant...

I s’hi continuen

barallant!

Al desembre congelat..

[Allà pels volts de Nadal...]

Potser hàgiu marxat?

...

Un 10 de novembre del segon mil·lenni (el 2013?) ...

Quan de la glaçada i el caprici, les filles en són fulles.

Fondalades
Més o menys 
Pregones

Obagues

Gairebé
Perennes

Racons
Glaçats
Per un caprici

Geogràfic? 

O geològic,

Potser...

   Glaçada i caprici 

Esclaus d’un esclavatge consentit

Orfes de pensament propi

Lluny de paraules sàvies

Entre retòriques que ningú pensa

Perduts, buits d’ànima

Vaguem entre pous d’oblit

  Retòriques d’esclavatge

[La mar Rània...]

Aigües brutes

Líquids i residus tòxics

Claveguera...

[El mar Ra]

Plàstics

Llaunes

Abocador...

Mala fe?

Delicte?

Ignorància...

Indiferència....

[Tant se val]

Malaltia

Agonia

Pèrdua

MORT

Maleïts!

Els ignorants

I els indiferents

[Tots en som perdedors!]   

  Marina de la mar Rània i el mar Ra

Atzarós? Incidental? 
Poesia celesta, ennuvolada...
Com un Ícar republicà,
amb ales robustes
[no pas de cera].
Fa la be baixa de Victòria...

  Un país emprèn el vol



 

Formigues 
Éssers petits i fràgils

Constants, tenaços, vivificants

Trepants

Foradant i alliberant Mare Terra

Ens eviten la ‘Crosta’

Sí! Que corri l’aire!, oi?

Feu tant per nosaltres...

Ep! No les trepitgis!

  Formigues amigues

... I, sobretot, estic fins als ous 

que alguns se sobreafegeixin sobresous 

mentre sobrebaixen els nostres sous 

fins a convertir-los en sobrejous.

  Sobres ben farcits de 'pastilina' 
 

Algú sap quina Woll em durà a l’altre moll?

Em temo, moll, que no hi haurà Woll...
... I diria, Woll, que tampoc l'altre moll.

  El moll de l'os (o de la Woll?)

Endinsa’t al bosc 
Escolta el pica-soques 
Essent el bosc
Roman-hi al si
Endu-te’n la fressa
I els ocells cantaires...

  Bosc 1

Ei, planta! De quin color ets?

No en tinc ni idea i, a més, m’importa un borrall.

Doncs... Saps que només existeixes perquè jo et veig?

Ha! Tu ara pots dir que em veus verda, per exemple. 
Però jo et pregunto, ho sóc realment? 
...  Per a tu, potser sí...

El que sí és ben cert és que existeixo i que sóc aquí. 
Ah! I no em dic planta! 

  Ser o no ser una esparreguera

Nits primerenques de juny...

Mmm... Fa olor de pa

El Sol ja torra el blat i l’ordi

I altre cop ens fuig la primavera

  juny



  
La mar…
Lluïssor solar!
Enlluernat, t'albiro

L’estiu...

Sojorn costaner 

D'assolellat escalf

Espígol

Farigola

Romaní

Matolls

Galzeran

Pins

Oliverars

Tarongers

Penya-segats

Molta aigua blava!

Camí de ronda

‘Xiringuito’

Biquinis llevats

Estrella Damm...

Estrella de Galícia…

Les rosses són estrelles

Aperitiu o vermut?

Ombra!

Les olors de peix…

I a dinar!

Migdiada… Zzzzz

La tarda et cau al damunt, plàcida

Passejades de capvespre…

Les terrasses, plenes!

Les nits poden ser ben llargues…

Cadascuna d’elles la du, la seva banda sonora

Veus, músiques, remors, panteixos, sons...

I els llibres... Sí. Els llibres... 

  Marina mediterrània

El verd solà se’ns fa tardà

És l’hora de la tardor, suara

I a l’hivern romandran, encara,

del marró totes les games

La primavera ens durà, però,

segur, un altre cop el color

  tips del marró

I jo, pobre de mi...

Que em mossegava les ungles

Presoner de l’enyor

Mentre m’embargava el plor

Sonor, sincopat, cantor

[Naturalment, en Sol]

Pel meu amor major

  Tu

On és l’aigua que no es deixa caure?

Fins que no podrà més

I llavors caurà tota. Molta. I de cop!

On, la terra humida i molsuda

Que el seu torn espera

Mentre, esberlant-se, es desespera

Apagallums! Camagrocs!

Carlets! Camperols!

Ceps! Fredolics!

Ous de reig! Pinetells!

Rossinyols! Rovellons!

Tasses de bruc! Trompetes!

Micolós! I la pluja on és?

Micolós meus, on sou?

[Que els bolets són la meva pàtria

I aquesta, la meva senyera]

Senyera roja i boletaire.

Micolostàlgia/octubre 2011

El desconegut es va apropar fins al mas...

[Aquell desarrapat anava sol...]

Assassinat per la por

Els números patrullaven amb tricorni...

Els caminants defugien els camins,
per fer-se fonedissos al bosc...

Assassinats per la por

Als camps, solitaris, els pagesos...
Odis, angoixes, ombres i desconfiança... 
Tota!

       Assassinats per la por

Els homes, morts... 
Ningú els va preguntar res!

Assassinats per la por

Tots eren l’altre; però l’altre també era ell

I un dia no el va reconèixer...
[Ell es va engegar el seu tret... ]

Assassinat per la por

  Històries de por, de maquis i de postguerra

[Els cossos fan força;

entrelligats mans, braços i cames
per a la sardana vertical...

'A dojo' les roses i els llibres!]

Catalana

Dansa

Rotllana

Sardana

Espardenya

Unió

Anella

Morera

Intenció

Tensió

  Catalana força/Diada de Sant Jordi

Convergència és a putència i ramonència

[Tant li fa independència com pepevergència]

Com salut pública desmantellada i indocència

és igual a indecència i indigència

Públic? No, gràcies!

Privatitzat sisplau!

  ... la catalana dissort [Educació † / ICS †]

Hom parla del periesperit pluriestratificant

En referència a la microestructura antiestàtica

Quan és al davant d’una estereoespecificitat psicoestimulant

O bé d’una reestructura monoestable desestabilitzada

No caben doncs sobreestimacions inespecificables 

Pel que fa a les ultraestructures bioestables

Bé sabeu que l’autoesterilitat de les noves subespècies

En limita la estereoespecificitat i la seva reestructura

És el cas dels protoestels i radioestels supraescapulars 

Fonoestilísticament parlant, la estereoespecificitat és clau

  Pensem-hi...

El Salvador Iborra, jove i poeta.

Vas néixer poeta a València

Poc a poc et vas fer evident

Els teus textos prenien volada

Mentre tu creixies amb ells

De l’amistat i la solidaritat sempre en tenies cura

Que les vas defensar amb generositat i valor

Havies gaudit la nit 
i et retiraves prou tard!

Mentre el carrers encara vestien la foscor,

des del capvespre, envers la matinada i la claror

Ja eres a tocar de casa

Aliè a qualsevol malvestat

La bici... "Ei!, doneu-me la bici!"

Aquests cabrons...

Ganivetades, esglai, dolor, por

Sobtat. La vida se t’escapa i fuig

Maleïts lladregots de bicicletes

Que l'heu mort de matinada!

La teva poesia no serà vana ni indiferent

Que ens reclama urgent des d’ara

Per què heu assassinat el poeta?

Per què ens mateu la nit?!

  Doneu-me la nit!

  (i la bici foteu-vos-la on us càpiga!)

Si el llevat ens ha dut fins aquí
Llevem-nos!
I un cop llevats
Alcem-nos!
Que el llúpol
no ens menyspreï!

  Llevats/Alçats encara no

[Et diuen:] El meu condol, Consol

Consol, el nostre condol...

Condol o consol?, Consol

Sempre consol!, Consol

El nostre consol, Consol

El vostre consol no em dol
Però sí el meu dol [Consol]
També és el vostre [consol]

És el nostre consol, Consol

No hi ha condol, Consol

  Consol i dol [ha mort el romanço* de la Consol]

------------------

* Tot i que volia escriure el manso, he desistit de fer-ho per les connotacions òbvies que el terme ha anat adquirint i que en desvirtuen el significat. Cal dir, però, que en aquest context el mot manso només és una manera més curta i col·loquial de dir ‘el romanço de...’, ‘la parella de...’ o ‘l’amant de...’

Entra vi bo,

dóna’m escalfor

Arrenca’m el dolor

i empeny el meu cor

Que l’enyor de l’amor

m’ha dut aquest plor

  Embriac

Xap!

Amarat

Vexat

Immers...

Empastifat

Refotut

  Xop de fàstics

Androides, màquines perfectes

Androides, prostitutes i prostituts

Androides, operaris i obrers

Androides, policies i soldats

Elits dirigint androides?

Hom pensa que la humanitat sobra?

Hi hauria prou recursos llavors? 
Per uns quants il·luminats potser sí

És el futur volgut per uns

el no futur d’uns altres?

N’hi ha que ja hi treballen

Els xais encara busquen el pit...

L’home o es retroba i progressa

o bé el devoren i desapareix

Creixement o progrés,

aquesta és la qüestió

  L’extermini

  (a Manuel de Pedrolo)

Festivals, pel·lis i pel·lis

Grans productors, actors i dives

Glamur, cocktails, xampany i sorolls dringants

Televisió, pel·lis i pel·lis

Tarda ensopida i borratxa

Cubates, cerveses, palles i patates fregides

...

  Sil·logisme 

Cada home i cada dona, un emprenedor

Sí, tots emprenedors!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona, lliures i autosuficients

Sí, lliures i no dependents!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona amb pis de propietat

Sí, comprem-nos casa i pàrquing!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona poden aconseguir tot allò que es proposin

Sí, amb ambició i sense els ajuts humiliants de l’Estat!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona, una iniciativa nova

Sí, siguem creatius! Innovem! Tots autònoms!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona fent empresa

Sí, i l’Estat que no intervingui!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona, un optimista

Sí, fora els torracollons negatius!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona, un il·lusionista

Sí, amb il·lusió!

Taral·larí, taral·larà....

Cada home i cada dona que es pagui ‘lo seu’

Sí, cadascú ‘lo seu’!

Taral·larí, taral·larà....

Volem austeritat i rigor

Sí, i menys despesa social!

Taral·larí, taral·larà....

Volem menys impostos i menys despesa pública

Sí, si no hi ha fons públics no hi ha despesa ni corrupció!

Taral·larí, tral·larà....

Volem més privatitzacions i gestió privada total

Sí, privatitzem edificis públics, platges i boscos!

Taral·larí, taral·larà....

Volem un sector privat fort

Sí, diner públic és igual a corrupció!

Taral·larí, taral·larà....

Volem homes privats i dones privades

Sí, tots privats, ben nostres!

Taral·larí, taral·larà....

(Ara tots junts. No! No! Millor canteu-la d’un en un)

Taral·larí, taral·larà....

Taral·larí, taral·larà....

Taral·larí, taral·larà....

  I la cançó va ser un èxit

Autors  Takes Money & The New Paradise

Segell discogràfic  FGS (Financial Global Speculations) Records

emari 1

T’ho mires plàcid.

Tot passa i ben ràpid.

T’abraça càlid.

  Estiu

Defallia en solitud.

L’esperança ja era vana.

Res ni ningú l’esperava.

  Quan es fa fosc...

Ciutats sense gent.

Ciutats sense ànima.

Ciutadans absents.

  Malson

... Ja ets dalt!

 T’hi asseus...

Guipes.

Arrenca,

Marxa...

Accelera...

Viatjes...

Ràpid! Ben ràpid!

I al cap de...

Para!, on vas?

 Així...

Gairebé...

No et moguis.

Ara.

Els peus a l'andana... 

  Tren

Sempre endavant, cap enlloc

Hi ha un punt d’irreal, oi?

Avances embadalit els paisatges

Que mai no s’acaben

Hi entres, en surts i els deixes

Ells, però, són sempre allà...

I n'hi ha més, inabastables

  Finestra del tren (o la gran pantalla)

emari 2

Mai no gosaries dir-m’ho.

Més val així, no?

Els amors...

Els silencis...

Dues espines ben netes. Foto Terevier.

Tampoc no gosaria demanar-t’ho.

I més val així, oi?

Els amors...

Els silencis...

  Dolor

...Un cOp d’AIrE [tens]

...Un cOp d'Ull [hi fas]

...Un cOp dE cAp [et fots]

...Un cOp dE pOrtA [dónes]

...Un cOp dE pUny [reps]

  

A cOps...

Egolèctic. Foto Terevier.

I llavors, un cop mort...

Vosaltres parlareu.

I jo us escoltaré.

Tenia tant per dir-vos!

Parleu-me, amics!

  Amics

...

... ...

... ... ...

... ...

...

  El que us he dit (síntesi)

Demi Moitié

Mig Meitat

  Sintagmòtic 1

Té

Te deseo

Ramera

Tetera

  Sintagmòtic 2

Pepero

Patatero

Pispero

Blavero

Quincallero

Tatararatatá

Ratatatá

Tacatá

Mascletá

Pepapisjoblá

Taratamá

  El Fabra de Castelló

Re Renata

Mi Mireia

Fa# Fània

Sol Soledat

La Laia

Si Sílvia

Do# Dolors

Re Remei /Remus

Do# Domènec

Si Simó

La Lambert

Sol Soler

Fa# Faiol

Mi Miquel

Re Renée

  L’escala major (ascendent i descendent) té sexe




 emari s/n

Signes u, senyals gràfics. Foto Terevier.

A

aus

baus

blaus

caus

CAUS

daus

JAUS

naus

paus

RAUS

taus

traus

(només és permès d’emprar aquestes paraules)

Aus a les naus.

Són les naus de les aus.

Baus als caus.

Són els caus dels baus.

JAUS on RAUS i CAUS.

CAUS; blaus i traus.

Fem les paus als daus.

Amb els daus blaus…

Els símbols blaus, de les naus,

són taus ben blaus.

Sense títol. Foto Terevier.

E

Creus (2)
Déus
DEUS
HEUS
JEUS
meus
neus
peus
preus
reus  seus (2)  teus  veus (2)  Zeus

(només és permès d’emprar aquestes paraules)

Heus aquí els teus déus                           (2)

No els veus, però hi creus

Les seves veus són les teves creus!          (2)

Jeus als seus peus, ho veus?

Què creus que els deus?                          (2)

Sou reus dels seus preus!

Els meus peus llisquen damunt les neus    (3)

Que els teus peus són teus, t’ho creus?

Per Zeus!                                                (1)

Que no ho veus?

Signes dos, senyals gràfics. Foto Terevier.

 O

bous

COUS

jous

MOUS

nous

ous

pous

sous

tous

xous

(només és permès d’emprar aquestes paraules)

MOUS els bous nous.

... sota els jous.

Els jous dels bous nous.

COUS les nous.

COUS fins i tot els bous.

COUS els ous, tous.

Uns sous tous?

No. Uns sous nous!

Quins ous?

Posem-hi els ous!

Els jous dels sous.

Els jous, als pous!

Quin(s) xou(s)!

emari 2-Autocrisi 

Fèiem que veure no passava res, molts

Ens en distants manteníem

Com si ens en adonéssim no

Es ja tan sols que ho veiem ni

Pitjor era molt

Sabíem no volíem que fer-hi res

Se’ns tant en fotia

Es ja tan sols que ens veiem ni, gairebé

Indiferents humans lliscants mutaven vers llur invisibilitat estoica

[Autocrisi I]

    Es pot

Veure allò que cal veure sense veure-ho?

Riure allò que cal riure sense riure-se’n?

    Es pot

Donar allò que pots donar sense donar-ho?

Oblidar allò que cal oblidar sense oblidar-ho?

    Es pot

Plorar allò que has de plorar sense plorar-ho?

Estimar allò que dius estimar sense estimar-ho

    Tu, ésser humà (?) i estúpid, t’encaparres a fer-ho!

Indiferents humans lliscants també mutaven vers llur plastificació i virtualització

[Autocrisi II]

  Xavaller