El “punt de no retorn”

Com m’ha dit, en un correu-e, l’amic que m’ha fet arribar aquest enllaç, “Nosaltres no consumin, engolim!”. Cert. I no es gaire tremendista ni exagerat dir que ens anem apropant al “punt de no retorn”. La humanitat ha deixat de pensar en col·lectiu, de preveure... I, per tant, de ser.

En l’era de la globalització, els uns van cofois dalt d’un tren que passa ben ràpid, mentre els altres qui ho veuen −un pèl ingenus, també cal dir-ho− ("Oh! Mireu-lo!") volen pujar-hi com sigui. Passa que el tren veloç és de via única, i la via s’ha d’anar allargant i allargant constantment cap endavant per tal de poder prosseguir el viatge cap enlloc.

Perquè tothom ha de saber que ara, per a la humanitat, viatjar ràpid envers el futur i no aturar-se, si és possible, és allò veritablement important. No ho seran pas els passatgers mateixos, i encara menys tot allò que durant el viatge amb el tren veloç va quedant enrere. Doncs ja és passat.

... Fins que el tren veloç s’estimbi o bé s’acabi el combustible i, al capdavant, la màquina s’aturi definitivament, en aquell “punt de no retorn”.

Xavaller

Extresorers

El bar del PP.

Me n'assabento que el govern d'Aznar, a través de l'ICO (Instituto de Crédito Oficial), va prestar 18 milions de dòlars en unes condicions "avantatjoses" a l'empresa que els ex tresorers del PP Ángel Sanchís i Luis Bárcenas tenen a l'Argentina. La Moraleja, SA (nom de l'empresa) gestiona un latifundi enorme. I a sobre, es van negar a retornar el crèdit. L'ICO va haver de reclamar el deute (23,5 milions de dòlars amb els interessos) i l'assumpte ha acabat als tribunals argentins... Ah! Aquests personatges mantenen una relació excel·lent amb l'exdictador Rafael Videla i van adquirir la finca durant la seva dictadura...

http://www.eldiario.es/politica/Gobierno-Aznar-argentina-Barcenas-Sanchis_0_92390949.html

Considerant el càrrec d'aquests dos militants del Partit Popular, això no us sona a corrupció i prevaricació? La qüestió del crèdit "autoatorgat" i impagat ja fa pudor... Però con és que s'han enriquit tant aquests senyors en pocs anys?

Revisant uns dies després aquest comentari, i amb tot el que aquest dies està destapant "El País". Algú enten que, davant la gravetat de la situació, el PP hagi de fer una auditoria interna? A mi no em cal. Només ha de col·laborar amb els jutges i facilitar-los tota la documentació que el Bárcenas aquest posseeix.

Però, de moment, l'esperit de venjança ha fet que siguin cessats sis alts càrrecs de la Oficina Nacional de Investigación del Fraude, que van intervenir al cas Gurtel... Encara hi ha algú que no entengui això de les elits extractives?

Xabiusller

El visitant 1714

Avui ha arribat al meu bloc el visitant 1714. O potser va ser ahir, el 14? Celebrem-ho amb els genials Mig Home Mig Galeta. La veu no us recorda el cantant de la banda angloirlandesa The Pogues? Independència! Dret a decidir! Autodeterminació!

Paco Ibáñez defensa la independència de Catalunya a la TV argentina

http://www.vilaweb.cat/noticia/4071054/20130104/paco-ibanez-defensa-independencia-catalunya-televisio-argentina.html

VilaWeb 4.1.2013

Mai no tornarem a inventar una cosa tan útil

Portada de The Economist, gener 2013 

Malgrat que és una obvietat (“Mai no inventarem una cosa tan útil com pensar”), vull considerar aquesta portada com un signe d’esperança. Els gurus de l’economia comencen a reflexionar −notícia!− i, per tant, n’hi ha que es plantegen recuperar aquesta eina humana tan útil que havien deixat de banda.

Molts economistes crítics, cal dir-ho, ja fa força temps que alerten del fracàs de les polítiques econòmiques d’austeritat que ens duen a un cul-de-sac i a la misèria col·lectiva. Però, fins ara, els gurus “investits pels mercats” s'han encaparrat a mantenir el rumb de dret cap a “can Pistraus”, intuint −deien− que aviat germinarien uns brotets verds... Misèria!

Senyors, la humanitat som molts, i amb quatre brotets verds no anem enlloc ni en tenim per a ningú. Ah! També sabem que uns quants de vostés tenen sempre la taula ben parada i gaudeixen i es cruspeixen tot el que a nosaltres se'ns nega. 

  

Ara, la terra −allò que en diem el teixit econòmic i productiu− s’ha tornat erma. És evident que aquests falsos gurus han errat, o bé ens han mentit, i n’hauran de respondre. Així que cal tornar a abonar i regar aviat perquè hi torni a haver un jardí, un parc públic de benestar per a tothom. 

Crec que ha quedat prou clar que el jardí és de tots i n'hem de tenir cura. Si bé l'hem de repensar i fer-hi alguns retocs, no ens l'hem deixar prendre per gurus de cap mena... La política ha de manar sempre sobre l'economia! Tot i que ha de ser "econòmica".

Xavaller

González, una altra mena de jubilat...

Evidentment, tothom hi té dret a gaudir d'unes bones vacances en un iot i amb bona companyia. Però el que m'indigna és que aquest senyor gaudeix ja fa temps d'un estatus de milionari pel fet d'haver estat un polític d'esquerres i, anys més tard, "servidor del país" amb el càrrec de president d'un govern dit socialista.

Aquest senyor ha aprofitat la seva situació privilegiada i els seus contactes com a "servidor d'un país" per introduir-se a l'empresa privada i enriquir-se amb càrrecs honorífics que exigeixen una dedicació mínima, però que estan molt ben remunerats.

Òbviament, els polítics que així actuen han anat perdent l'honestedat i l'ètica pel camí dels seus assoliments personals. O potser no les han conreades mai gaire. Qui ho sap?

Amb la que ara està caient damunt les classes populars i mitjana, l'exemple i l'actitud de personatges com el senyor Felipe González i d’altres és indignant i wertgonyant, i contribueix fortament al desprestigi de la política i la cosa pública.

Ell i altres expresidents del govern, com J. M. Aznar o Gerhard Schröder, han acceptat aquestes prebendes de grans corporacions privades, quan a més no ho necessiten ateses les condicions privilegiades amb què es retiren de la política.

Però, senyors, vostès saben tan bé com jo que es pot actuar amb honestedat, dir que NO i rebutjar-les. Per què no ho han fet?

Xavaller

Cas Pallerols o cas Unió?

D’entrada, l’acord amb la fiscalia assolit pels advocats dels imputats per un delicte de desviament de fons europeus, en profit d’Unió Democràtica de Catalunya, em sembla una wertgonya i una perwertsió. Finançar-se amb diners que estaven principalment destinats a la formació dels aturats... Això és corrupció pura i dura!

Ara, tan temps després, no es pot sortir a demanar perdó i pretendre, a sobre, entabanar-nos i fer-nos creure que al si del partit no hi ha responsables. Que ningú en sabia res. Només els que ara han estat considerats culpables.

Perquè, com diversos juristes han expressat, un pacte amb la fiscalia per no anar a la presó, a canvi de retornar una part important del que s’ha afanat, té el valor d’una sentència condemnatòria.

I no val allò de... “Tots els partits tenen les seves corrupteles”. Ja n’hi ha prou d’aquesta cantarella. Per què no ha dimitit el secretari d’organització d’UDC, el senyor Vicenç Gavaldà?

Si volem “decidir” i exercir el dret d’autodeterminació, però sobretot que el poble català s’ho cregui majoritàriament i aposti per la independència, les coses s’han de fer molt bé. I en primer lloc s’ha de fer net.

Amb corruptes i corrupteles i gent que se li veu el llautó no arribarem ni a la cantonada. De corrupció n’hi ha massa i aquest és un fet que no podem ignorar.

Els partits que defensen el dret a decidir haurien de deixar anar llast −cessar i desfer-se dels polítics implicats en escàndols de corrupció: mans netes!− i subscriure ben aviat un pacte anticorrupció i de model d’estat per al futur.

−Vostè creu que sóc un ingenu? Potser sí. Però, posi'm un Wert-mut!, si us plau.

Xavaller