Gat o lloro oriental*

el Periódico / Dimarts, 26 de juny del 2012

Sembla que, per una decisió política, el català que es parla a la Franja ja no és català sinó 'aragonès oriental'. Doncs d'acord. Si de política parlem, imaginin-se el dia que un partit andalusista declari que el que es parla a Màlaga és andalús i no espanyol, o que la presidenta Kirchner es dirigeixi en llengua argentina als nous directius d'YPF i parli xilè en la intimitat. Si l'únic que cal per definir una llengua són els vots i unes bones gònades, tinc una idea: ja que sóc l'accionista majoritari del meu gat, voto perquè deixi de ser gat i sigui lloro oriental. A la porra la biologia, la filologia i el mètode científic. Això sí, el meu lloro oriental segueix miolant.

Daniel Casanovas Teixidor (Barcelona)

----------------

* M’he permès incloure al bloc aquesta carta d’un lector sobre la situació del català a l’Aragó, publicada dimarts a les pagines d’opinió d’el Periódico.

La platja de L’Arquitecte...

Platja de L'Arquitecte fora de temporada.

Ara que la primavera ens deixa, tornarem a gaudir un altre estiu de les platges de L’Arquitecte i dels Pinets (n'hi va haver algun cop?). Potser no siguin les millors, però són les que força veïns de L’Ampolla encara veiem i, sobretot, en fem un bon ús. I en temps com aquests de crisi, tampoc és poca cosa... Oi? Qui sap si haurem d’estar força anys fent estiu a Catalunya i ens haurem d’oblidar dels breus i bells temps, quan molts catalans sortíem a l’estranger ben cofois i confiats...

La platja al juliol.

Potser algun dia aprendrem a valorar el que tenim, que sens dubte té un gran valor econòmic. Però també cal dir que és molt difícil de quantificar i molt més fàcil de perdre, per uns plats d’arròs més o unes fideuades que ens duraran uns estius. Alguns, però, en tindran ocasionalment per llamàntol i altres viandes... Després? Sempre hi ha un futur i un després, que també tenen un gran valor... 

Sé que la perspectiva de les imatges no convida i que no descriuen bellesa. Però és que ja hi ha un mal previ de quan es permetia construir arran de costa. Ara que l'espai s'ha dignificat amb diner públic, i que la ciutadania gaudeix del passeig marítim i de la platja, si us plau, no ho acabem de destrossar...

SALVEM LES PLATGES DE L’AMPOLLA!, que són més aviat poques.

NO AL PORT ESPORTIU!

MÉS CIMENT VORA EL MAR? NO, GRÀCIES!

Xavaller

Sobre els durs i la duresa

La duresa és la capacitat de resistència d’una persona, un material o una cosa a ser doblegat, vençut, trencat, ratllat, etc; una qualitat que li es pròpia. Per tant, quan els polítics ens ofenen dient que seran durs a l’hora d’aplicar-nos unes mesures, determinades i inevitables, menteixen vilment, perquè ells no les han de patir. Ser dur és suportar el dolor un mateix, no infligir-lo als altres. Infligir dolor al altres, sobretot si són més febles, és ser un despietat.

Xavaller

Reflexió sobre el terme economia

L’economia és en essència l’administració ordenada dels bens d’una comunitat (família, estat, establiment o negoci...) i la moderació en les despeses. Cal recordar-ho. Per tant, quan fins no fa pas gaire parlàvem d'economia ens estàvem referint a la configuració d’un sistema econòmic ordenat, auster i eficaç.

Però aquest terme també s’aplica a la suposada ‘ciència’ que té per a objecte l’anàlisi de la realitat econòmica. És a dir, com s’assignen els recursos, es determinen els preus, es reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic: encara avui, el gran dogma. I aquí és on s’ha empastifat tot. A més a més, la suposada ‘ciència’ o el mètode ha acabat substituint l’economia mateixa.

Amb obscurs interessos, aquest segon concepte de l’economia i succedani trampós de ‘ciència’ va anar prenent volada fins a imposar-se cap a finals del segle xx. Després d’inspirar als seus acòlits un determinat diagnòstic de la ‘realitat econòmica’ occidental, que consideraria supraeconòmic, a més aquests van acabar adoptant el paper del cirurgià que, d’una manera científica, tècnica i asèptica, ha d’intervenir sobre un pacient econòmic malalt de l’única manera possible que se’l pot curar.

En síntesi, el mètode ─amb la connivència dels mitjans d’opinió afins─ va anar marginant la filosofia política fins a assolir l’eclipsi del pensament polític i esdevenir de facto el nou pensament únic; que no era un pensament pròpiament dit, sinó més aviat una contrareforma econòmica encoberta.

L’objectiu: acabar amb les societats d’inspiració socialdemòcrata, hereves del ‘maleït i perniciós socialisme’. Com? Mitjançant la implementació d’un model econòmic funcional sense regulacions de cap mena, la privatització i l’eliminació del sector públic i el domini absolut per part dels prestamistes i usurers: els mercats. 

Tony Judt.

L'historiador, assagista i escriptor angloamericà Tony Judt, mort dissortadament l'agost del 2010 als 62 anys, ens recorda al seu interessantíssim llibre El món no se'n surt que "Keynes es mirava l'economia com una ciència interpretativa i, per tant, poc adequada per a la predicció i la precisió. (...) Contrariament a l'escola de Chicago, ell creia que la millor defensa contra l'extremisme polític i el col·lapse econòmic és un protagonisme més gran de l'estat que, a més d'altres intervencions, ha d'actuar per moderar i esmenar els cicles econòmics."

Judt critica durament "l'admiració il·limitada per la 'industria dels serveis financers' i l'adoració grollera dels diners i d'aquells que en tenen", i sosté que "Si no es posa fi al joc brut financer, el capitalisme s’acabarà aturant.” Potser ja ens està bé? O ens temem que allò que pugui venir al darrere sigui encara pitjor. Crec que és ineludible intervenir-hi des d’ara i recuperar, d'una vegada i per sempre, el pensament polític. Si els deixem seguir fent, potser ja no podrem ni salvar els mobles...

  

Fixeu-vos-hi que ens han canviat els significats i les regles del joc. Pots administrar tan bé com vulguis la teva economia familiar i la del teu negoci o establiment, però ja no n’hi ha prou. Perquè ells tenen la paella pel mànec i volen l’ECONOMIA. Sí, tota! L'han pervertida! Volen administrar-te i decidir amb quins recursos escassos pots arribar a fi de mes. Tots els beneficis possibles de l’activitat econòmica han de ser per a ells. Que no ho entens? 

Xavaller

Fins quan?

L’economia clàssica es va anar posicionant,

al segle XX, per sobre la filosofia política

Anys mes tard, l’economia va passar

pel damunt de la política fins gairebé anul·lar-la

Després, els poders financers van prendre el control

de la situació i es van apropiar de totes dues

Als inicis del segle XXI,

l’economia i la política van deixar d’existir

Els economistes i els polítics eren maldestres,

ineficaços, i ja no servien...

Els ciutadans patien una síndrome greu
que va durar uns quants anys: la por

Xàbius