L'excoronel Amadeo Martínez Inglès, expulsat de l'exèrcit i home d'esquerres que no defuig la polèmica, opina i es posiciona sobre el que anomena "El desafío democrático catalàn" en una article a Canarias-semanal.com
http://canarias-semanal.com/not/6444/_coronel_amadeo_martinez_ingles__el_desafio_democratico_catalan/
dijous, 27 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
dimarts, 4 de desembre del 2012
Menystenir, acusar...
“... i llançar força
merda, que una mica sempre en queda.”
Sembla que el full de ruta de la política del govern espanyol
rau únicament en menystenir i acusar a qui sigui del que sigui. Com
ara els qui el qüestionen i el ‘destorben’ fent-li propostes de qualsevol tipus.
I el manual diu que cal rebutjar-les totes perquè sinó et desmunten la paradeta...
Que
sindicats i col·lectius diversos, indignats contra les retallades socials i
l’estafa que suposa la crisi del deute i les ‘ajudes’ a les institucions
financeres, es manifesten i proposen altres polítiques possibles −perquè s’apliquen
a altres llocs−, que trenquem amb l’austeritat i que avui recomanen força
economistes. Doncs des dels mitjans sectaris afins se’ls acusa de no plantejar alternatives, de no tenir cap legitimitat per demanar o exigir des del carrer les
polítiques que cal prendre davant la crisi, ni que es consulti al poble, etc. “El
poble ja va expressar-se i ara...”
Que el
Parlament de Catalunya vota una proposta de pacte fiscal, per acabar amb el
dèficit o l’espoli insuportable, i el president de la Generalitat se’n va a
Madrid per comunicar-la en persona al president del govern espanyol. Doncs el
govern de l’estat no en fa ni cas i menysté
el president de la
Generalitat i, per tant, el Parlament de Catalunya. El Partit
Popular pontifica que ni parlar-ne. I a més s’acusa al president català de causar encara més inestabilitat i d’encarir
el deute espanyol.
Que
una amplia representació del poble de Catalunya, després de veure com s’esgoten
totes les vies de diàleg (nou estatut, pacte fiscal, estructura federal de
l’estat), es pronuncia en una concentració multitudinària del més d’un milió i
mig de persones a favor de la independència... O que les enquestes diuen que la
major part dels catalans són partidaris de fer un referèndum d’autodeterminació;
és a dir, del dret a decidir. I que el govern de la Generalitat recull la
sensibilitat del carrer i agafa el guant, i diu que el procés cap a un estat
propi és en marxa i que cal consultar el poble sobre el seu futur...
Doncs, la resposta del govern espanyol és en primer lloc la no-resposta.
Desprès ve la fase de menyspreament i
d’amenaces de tota mena −res de nou−, i al cap d’una setmana llarga es comença
a mentir i acusar el president de la Generalitat
d’irresponsable i d’haver “iniciat una fugida cap enlloc”, i de “mentider”
perquè “el president del govern espanyol no es va oposar al diàleg, sinó que en
Mas li va donar un ultimàtum a tot o res...
El que em sembla més
rellevant és que per a aquests governants
el poble mai no compta, i que de solució cap ni una. No cal. Cap
referència ni resposta als ciutadans i ciutadanes que han expressat les seves idees
al carrer perquè se’ls escolti. El que és
veritablement important és que els senyors del Partit Popular van guanyar
les eleccions i tenen el poder, i creuen que no han de donar explicacions. Potser
no entenen gaire la democràcia, i tampoc veuen la política com un servei a la
ciutadania, sinó com els autoritzats per
signar xecs. I si el poble els n’ha
donat un en blanc, doncs tira milles...
Xabiusller
Xabiusller
Subscriure's a:
Missatges (Atom)