Ara el negoci bancari europeu ja no és el préstec, sinó el deute. Per tant, els bancs ja no són bancs. Són senzillament entitats financeres que juguen i especulen per obtenir el màxim benefici amb els diners d’altri i el deute col·lectiu. Però, una part d’aquests diners −els que, premiant una gestió nefasta dels seus recursos, els bancs han rebut dels estats i del BCE perquè necessitaven liquiditat− són o, més ben dit, eren públics... Què ha passat? Com hem arribat fins aquí?
En base a les competències econòmiques i polítiques exclusives del BCE, la seqüència vindria a ser aquesta:
● El BCE és una institució que opera independentment d’intervencions polítiques; amb el dèficit democràtic que això suposa. Les seves reunions són a porta tancada.
● L’objectiu bàsic del BCE és l’estabilitat de preus mitjançant el control de l’oferta monetària i de la inflació, obviant altres aspectes de la política econòmica com ara el creixement −prefereixo el progrés−, l’atur o l’estabilitat dels tipus de canvi.
● El BCE posseeix i gestiona les reserves oficials de divises dels estats membres i promou el bon funcionament dels sistemes de pagaments a la zona euro.
● Els estats membres aporten fons en funció de les seves capacitats i d’uns coeficients al Banc Central Europeu.
I aquí és on som ara. La política econòmica que es projecta des de la UE té com a objectiu principal el bon funcionament dels sistemes de pagaments a la zona euro. És a dir que Grècia i els països de la UE que es troben en una situació pitjor puguin fer front als seus pagaments de la manera que sigui.
Cada vegada són més els que pensen que des de la UE no s’està duent a terme una política econòmica per sortir de la crisi, sinó que tan sols s’estan gestionant unes mesures, més aviat dubtoses, per evitar la fallida d’algun país membre. Però, una Grècia cada dia més pobra podrà pagar algun dia el deute?
D’altra banda, que han fet els bancs davant d'aquesta situació? Doncs, amb un cinisme i impunitat sorprenents, han agafat els diners públics que els estats i el BCE els han aportat perquè seguissin desenvolupant la seva activitat econòmica essencial de donar préstecs i han comprat deute públic, amb la garantia de la UE. Quin bon negoci!
Però, i la inflació? Ja no se’n parla, oi? I per què? Que ja no és un problema? Molts experts pensen que ho serà ben aviat. Que les polítiques que desenvolupa actualment la UE només aconsegueixen tapar el dèficit fiscal amb deute i postergar la inflació. Tot i que això impliqui el risc d’una taxa inflacionària més alta en el futur...
Així, doncs, qui està causant la crisi? Quins són el responsables de la recessió actual que s’estén per Europa? Les entitats financeres que han deixat de ser bancs i caixes per ser especuladors i les polítiques mesquines i errònies de la UE.
Ja han caigut les capes daurada, platejada i, també, els colors. Ara ja es veu el llautó... I és prou evident que el model econòmic no serveix. Els bancs, tampoc. La banca ètica?
Creixement o progrés, that’s the question.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada