Reflexió a l’entorn de la piulada (twit) d’una noia d’Alacant que ha fet fortuna a la xarxa i s’ha convertit en eslògan d’indignats, esquerranosos i defensors de la justícia i l’ètica...
“No he votat mai corruptes, no he viscut per sobre de les meves possibilitats, no he robat. Per què ara em roben els meus drets i la meva dignitat?”
La contrareforma o involució que actualment s’està duent a terme és tan forta i extrema que ens empeny, i fins i tot ens obliga, a tornar a lluitar pels nostres drets més elementals, per la democràcia i la dignitat de l’home. El dret a l’educació, a la salut, al treball, etc. Qui ens ho havia de dir, oi?
La viceconsellera de sanitat de la Comunitat de Madrid va manifestar recentment, en un simposi de salut pública, que “els malalts crònics no poden pretendre viure del sistema”. Malauradament, és aquest el discurs neoliberal de fons... Els qui no puguin valdre’s per si mateixos haurien d’anar a les institucions benèfiques o a les portes de les parròquies a demanar almoina, com abans.
D’altra banda, el sector dels productes de luxe ha tingut l’any 2011 a Espanya un augment de les vendes del 25 % respecte el 2010. És gairebé l’únic que creix substancialment... I la Gran Banca continua obtenint beneficis quantiosos i absorbint pas a pas les entitats més petites.
L’oligarquia financera i els mercats no en tenen prou a robar-nos!
Defensem els nostres drets!
Democràcia real!
Democràcia real!
Xavaller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada