La relativitat de les coses…

La filòsofa i escriptora russa nacionalitzada estatunidenca Alissa Zinovievna Rosenbaum −més coneguda pel seu pseudònim Ayn Rand−, autora de la interessant novel·la de ficció i best-seller Atlas Shrugged, traduïda al castellà com La rebelión de Atlas, va néixer el 2 de febrer de l’any 1905 a Sant Petersburg i va morir a Nova York el 1982.

Ayn Rand, precursora de l'objectivisme pur.

Tot i que com a objectivista defensava l’eix individualisme-capitalisme, que atribuïa a la raó, davant el qual oposava l’altruisme-colectivisme, que vinculava al misticisme. Avui, aquestes paraules seves són ben oportunes i una mena de premonició del que ens està passant:

"Quan se n’adoni que per produir necessita l’autorització dels qui no produeixen res; quan comprovi que el diner flueix cap els qui trafiquen, i no pas bens, sinó favors; quan percebi que n’hi ha molts que es fan rics pel suborn i per les influències més que no pas pel treball, i que les lleis no el protegeixen contra ells sinó, ans el contrari, son ells els qui estan protegits contra vostè; quan descobreixi que la corrupció és recompensada i que la honradesa ha esdevingut autosacrifici, llavors podrà afirmar, sense cap por d’equivocar-se, que la societat on viu està condemnada."  

                                                                                             Ayn Rand (1950)

També palesen, però, que alguna cosa grinyolava en les premisses que va adoptar i que han estat tan influents en l’ideari nord-americà. (Atlas Shrugged ha estat l’obra més venuda als EUA després de la Bíblia.) La simplificació a l’hora d’atribuir l’individualisme a la raó i l’altruisme només al misticisme és equívoca, i penso que força greu, perquè menysprea l’ètica i la solidaritat: la justícia social com a l’element vertebrador que dóna equilibri i cohesió a una societat.

El col·lectivisme ja es va acabar amb el comunisme, ara toca acabar amb aquest individualisme capitalista i despietat. Si ara som on som és per l’individualisme dut a l’extrem com un valor absolut, i no pas entès com el dret individual a ser, a existir i a ser respectat.

D’aquest individualisme capitalista absolut només en pot sortir de positiu, i si hi ha sort, la caritat o bé l’ajut puntual. Per contra, de l’altruisme i l’ètica en pot sorgir una societat democràtica, ecològica i sostenible que es construeixi i progressi amb pau, justícia social i convivència. Fins i tot, un nou model econòmic més raonable...

De manera que aquestes afirmacions que Zinovievna va expressar ens fan pensar que potser no hi confiava tant en aquest individualista capitalista. Sempre n’hi ha un de més llest i encara amb menys escrúpols... El més individualista de tots! La raó no hi té res a veure amb això; senzillament és pura ambició.

Xavaller