La Llei Obús

D'entrada, penso que la llei òmnibus que el Govern de CiU s’ha tret de la màniga és d’una legalitat dubtosa i, si més no, d’una manca d’ètica absoluta perquè menysté el Parlament de Catalunya, la tasca fonamental del qual és legislar per a tot el conjunt del poble català i fiscalitzar la tasca del Govern. Les lleis que ara es toquen, retoquen o buiden de contingut van ser objecte de debat i ben sovint de consens a la Cambra. Algunes d’elles també van rebre el suport de CiU. Totes es van debatre i després van ser VOTADES i APROVADES per una majoria necessària de parlamentaris.

La pregunta que em faig és aquesta. És ètic que ara un sol grup de la cambra, encara que sigui el majoritari (38,5 % dels vots), vulgui escapçar-ne i modificar-ne més de 80 mitjançant una sola llei òmnibus amb 631 articles? Tot minimitzant i devaluant el debat parlamentari pertinent. Com a mínim, caldria establir en primer lloc els conceptes o matèries que es volen esmenar, agrupar-los i anar-los tractant separadament en unes quantes lleis i sempre amb consens. 

En representació dels votants d’Unió i Convergència (de dos partits) és ètic fer una llei d’aquest tipus?  Es tracta de governar o de desmantellar l’obra de govern dels qui han ostentat abans la representació del poble al Parlament de Catalunya amb una majoria prou àmplia. Com ja s’ha dit aquests dies, això no és altra cosa que una Llei de Contrareforma, i per això he anomenat l’article “La Llei Obús”.

Una dada per a la reflexió i establir legitimitats. Quin percentatge de vot tenia el Govern de la Generalitat anterior que recolzaven tres partits? A les eleccions del 2006, les forces que recolzaven el Govern de la Generalitat van obtenir: PSC, 25,8 %; ERC, 14 %, i ICV, 9,5 %. És a dir, el 50,3 % dels sufragis; més de la meitat dels votants. Quin percentatge del vot té l’actual coalició (UDC-CDC) que governa avui la Generalitat? El 38,5 %. Cal dir que els partits que formaven el tripartit, tot i la davallada, sumen el 33,7 % dels vots emesos.

De tot això en podem deduir que la federació o coalició que ara dirigeix el govern la Generalitat, per un període de temps encara indeterminat, també està llençant un altre missatge: “els electors de centreesquerra i d’esquerres que van votar les forces polítiques que van constituir el Govern tripartit (50,3 %) no cal tenir-los en compte. Pel cap baix, són uns ingenus que van fer possible una política nefasta que ara hem d’esmenar de cap a peus”.

Però la realitat és una altra. D’una banda, el dèficit fiscal de Catalunya i, després, la crisi financera ja hi eren, i no se’n pot culpar el Govern sortint. Tot i això, les forces que van recolzar el tripartit van fer tot el possible per impulsar unes polítiques socials per a tots el catalans, independentment que fossin de ciutat, que visquessin al món rural i de qualsevol altra consideració. Objectiu prioritari: les infraestructures i els serveis. En l’àmbit de l’educació i sobretot el de la sanitat, crec que aquestes polítiques han estat ben perceptibles per tots els catalans i a tot el territori.

A Catalunya hi conviu doncs un projecte profundament de dretes i neoliberal, que fins ara lideraven principalment PP i UDC, al qual s’hi ha acabat d’enganxar del tot Convergència –que fins no fa gaire volia ocupar un espai més de centredreta–, amb un projecte moderat d’esquerres i independentista (ERC) i un altre més d’esquerres i ecologista (ICV). El centreesquerra català que representava el PSC és ara als llimbs, tot i resistir per inèrcia com a segona força, i s’ha de recompondre o potser refundar. Del vell esperit socialdemòcrata que va romandre un dia en alguns sectors de Convergència ja no en queda ni una engruna. A tot això cal afegir-hi sàvia nova: el moviment anomenat dels ‘Indignats’.

El que ara està passant és que aquest projecte de dretes, que d’altra banda no té res de nou, va guanyar les eleccions i s’ha instal·lat novament al Palau de la Generalitat. I ara vol fer neteja fins que no quedi cap rastre que allà, un dia, hi van manar uns altres que a sobre eren d’esquerres. Ja tenim la Contrareforma.  

Crec que, en democràcia, si una majoria conjuntural vol canviar continguts importants d’algunes lleis ho ha de fer amb el consens màxim. Aquest és el procediment si es vol fer èticament i democràticament. Però la dreta catalana ha entrat a la Generalitat més aviat desbocada i a sac.

I el Parlament, senyories? No vulguin aplicar només al Parlament i, per tant, al debat allò que sovint no apliquen en la gestió quotidiana, que és fer-ho senzill al servei de l’eficiència,

Xavaller