La Diada nacional més transcendent? Alentorn d’un milió i mig de persones s'han manifestat a favor del dret a decidir i de l’autodeterminació. El sector més actiu de la societat civil avança. L’objectiu: ser un estat independent al si de la Unió Europea. No hi ha marxa enrere. L’objectiu és ambiciós perquè ara és de màxims. Com deia l’Ovidi: “Ja no ens alimenten molles. Ja volem el pa sencer...”.
Penso que una part de l’èxit de la convocatòria rau en el fet que molts dels qui fins no fa pas gaire érem federalistes hem llençat la tovallola ─després de constatar el blocatge estatal i patir recentment el procés endegat de recentralització─, i també hem optat per camí més directe. Tot i que n’hi ha uns (?) que, quan gairebé tothom ha fet un pas endavant i s’ha mullat, n’han fet un cap enrere. Ja s’ho trobaran...
L’Estat espanyol s’enroca i es recargola sobre si mateix en una espiral que
neix i finalitza a Madrid. Amb un model d’infraestructures i de país insostenible,
ineficient i caríssim, que és del segle xviii
i que prové de l’antic camí ral. El ‘café para todos” també implica autopistes
per a tothom, AVE per a tothom, aeroports a tot arreu, que permetin una
comunicació ràpida i excel·lent amb “la capital del reino”. I sense un pla
previ que estudiï la necessitat i l’amortització de la infraestructura, ja que el
cost és secundari perquè es tracta de grans obres “de interès nacional”.
Sobre el tipus d’estat-regne espanyol i la classe política i els voltors que
històricament medren a l’entorn de Madrid, ve a tomb un llibre titulat Por qué fracasan las naciones, de Daron
Acemoglu i James Robinson. La teoria que els autors plantegen sobre el que
anomenen les “elits extractives” és d’allò més actual i s’ajusta com un guant a
la realitat espanyola.
De manera que davant aquest panorama carca i desolador, i l’interès nul per
part de l’estat espanyol de fer les coses d’una altra manera, el més sensat és
sortir-ne cames ajudeu-me i fer la nostra al si d'Europa. Proposo un referèndum d'autodeterminació coincidint amb les properes eleccions catalanes, que segons sembla es podrien anticipar...
Xavaller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada