Sobre l’estat blocat

Un record sentit i profund a l'ajut de tots els brigadistes.

Crec que un estat democràtic modern ha de tenir una estructura organitzativa i administrativa i un tarannà constitucional dúctils (és a dir, no rígids), que ajudin a fer més senzilla i millor la vida de les persones i emparin els drets del poble o els pobles que en formen part. Mai no ha de ser un ens absolut i rígid, ni un fi en si mateix, com és el cas de l’estat espanyol avui. Perquè tot és millorable.

Com és sabut, d’estats n’hi ha de diferents tipus, i organitzats de maneres també diverses: regnes i repúbliques, federals o confederals, confessionals o laics,... Però, què succeeix quan un estat dit democràtic no s’adequa als valors que teòricament defensa?  

Quan una comunitat de ciutadans, un poble o una nació, com se’n vulgui dir, no té cabuda en l’estat X, dissenyat i blocat d’una manera determinada i dominat pels seus poders fàctics. Si a més, s’ha d’estar justificant constantment davant els poders d’aquest estat X, que percep la comunitat esmentada com una nosa, i, sobre tot, no pot prendre lliurement les decisions que li calen per poder tirar endavant el seu projecte de futur. Si les opcions de constituir l’estat X com una república federal o confederal també estan blocades i no es poden ni plantejar...

Doncs l’única opció que li resta en aquesta comunitat de ciutadans, poble o nació és fer un referèndum per consultar als seus pobladors si volen seguir formant part de l’estat blocat X (en aquest cas, l’espanyol) o bé en volen crear un de nou. Així de clar, malgrat que no sigui pas senzill. Queda ben palès en l'encapçalament que una part de mi se sent profundament decebut perquè no hagi estat possible una República Federal Ibèrica (RFI).

Xàbius