“Tenir ha guanyat la partida a ser, i el capital ha derrotat el treball. Qui pot educar?” Reflexionava ahir a el Periódico, en un article força interessant sobre educació, crisi i mercat, el periodista i sociòleg i Premi Nacional de Periodisme Cultural, Fabricio Caivano.
“Una sistemàtica ‘deformació de masses’ i la intensa contaminació mediàtica han anat modelant el consumidor i anestesiant el ciutadà. Un cop desprestigiada l’autoritat i exculpada qualsevol inhibició en nom de la llibertat i el desig individual, aflora el narcisisme i la banalització del mal...” S’imposa la lògica aquella que diu que ‘tothom ho faria si pogués’ (cas Berlusconi), que si no ets un espavilat i te’n beneficies tu, ho farà un altre, etc.
Què HEM de fer quan els Mercats, en la seva lògica nihilista, van substituint l’Estat democràtic i fagocitant amb gran voracitat els valors i els principis socials i els drets humans que han caracteritzat darrerament, i potser breument, l’Europa moderna?
“Ah, amics! El mateix de sempre. Lluitar amb dignitat i sense por amb les armes fundacionals de l’ésser humà: la paraula, la reflexió i la força moral del NOSALTRES. No s’hi pot fer més”. Ens diu Caivano.
[Si voleu llegir l’article sencer, aneu a l’enllaç d’el Peródico
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/educacio-crisi-mercat-1332928]
Xavaller
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada