Anem tots fent xip-xap trepitjant el fang, però vestits de diumenge.

Sembla que aquesta crisi està destapant, de mica en mica, les vergonyes del nostre sistema polític i de l’ORDRE ECONÒMIC mundial-global que el poder econòmic i financer ens ha imposat. Aquest ORDRE ECONÒMIC ha esdevingut el vèrtex superior de la piràmide i tota la resta hi és supeditat. Fins ara, això havia estat acceptat estoicament per gairebé tothom.

D’una banda, ELS GOVERNS i la major part dels polítics actuals estan convertint la DEMOCRÀCIA en PAPER MULLAT. Tot permetent que les decisions que afecten la gent i els pobles es prenguin en fòrums on no hi són representants i dient-los, a sobre, que són d’acompliment obligat −venen d’instàncies superiors− i que no s’hi pot fer res. És a dir, nosaltres VOTEM UNA CLASSE POLÍTICA −el terme és ben explícit− QUE NO ENS REPRESENTA, sinó que només fa d’intermediària, o de corretja de transmissió, amb les instàncies que realment prenent les decisions importants.

Tampoc és cap secret que la DRETA concep el SERVEI PÚBLIC com una CÀRREGA i, per tant, vol reduir-lo al mínim. Això implica desmantellar l’estat del benestar. “Qui no s’ho pot pagar és perquè no s’ho val”, un principi més vell que l’anar a peu, marcat de vell antuvi −també cal dir-ho− en l’ADN popular i que explica moltes coses...

A les societats europees, però, l’estat del benestar i l’equilibri democràtic són fills de la història i de la socialdemocràcia, i es recolzen en l’equació despesa pública eficient = impostos justos. Cal ser més curosos, transparents i eficients en aquest terreny? Això és obvi. Ara bé. Qui té la RESPONSABILITAT de recaptar els impostos i gestionar-los eficientment? Qui té la CAPACITAT i l’OBLIGACIÓ, en funció del càrrec públic que ocupa interinament, de vetllar per la ‘cosa publica’. Els ciutadans? Els polítics? Els governs?

Per tant, QUI ÉS RESPONSABLE de la mala gestió, de la corrupció i del malbaratament que s’ha fet amb els impostos de tots? La resposta és ben clara: ELS POLÍTICS i ELS GOVERNS que han dirigit el país els darrers anys; per error o per omissió, per bona fe o per mala fe. Es evident que els partits que estan més ‘emmerdats’ (PP, CiU i el PSC-PSOE) no poden ser els higienistes que ara facin neteja, perquè com a molt netejarien una mica els vidres per fora.

Però el que em sembla realment sorprenent i cínic és el discurs de la dreta −és a dir, dels qui fins fa poc s’estaven omplint les butxaques−, farcida de casos de corrupció si sumem els de CiU i els del PP. El guió passa de puntetes sobre les causes de la crisi financera i no proposa −és més, posposa− mesures concretes de control per evitar-ne una altra, ni tan sols per tancar els forats que encara va generant aquesta. Això sí, insisteix fins a l'extenuació que les polítiques socials moderades que han desenvolupat fins ara els partits que podríem considerar socialdemòcrates −fins no fa gaire a Convergència n’hi havia, d’aquests− han estat un malbaratament, un frau, malversació, etc. 

En resum, S’HA POSAT A LA PICOTA EL SERVEI PÚBLIC I L’ESTAT DEL BENESTAR, ENLLOC DELS QUI HAN CAUSAT AQUESTA CRISI FINANCERA. Ara per ara tots impunes.

Si volem que tot això canviï, ELS INDIGNATS ENS HEM DE POSAR LA GRANOTA de feina, les botes i començar a fer soroll i a fer-nos visibles. "Estem fent xip-xap, tots trepitjant el fang i vestits de diumenge".

Una darrera cosa. No crec que l’abstenció a les eleccions municipals sigui cap solució, doncs beneficia a la dreta. Hi ha opcions diverses, i ens hi juguem unes ciutats obertes i d’esquerres o bé unes altres amb més retallades socials i per tant cap a pitjor. I encara pitjor no!, si us plau...

Indigneu-vos!

Xavaller