Reflexió sobre el terme economia

L’economia és en essència l’administració ordenada dels bens d’una comunitat (família, estat, establiment o negoci...) i la moderació en les despeses. Cal recordar-ho. Per tant, quan fins no fa pas gaire parlàvem d'economia ens estàvem referint a la configuració d’un sistema econòmic ordenat, auster i eficaç.

Però aquest terme també s’aplica a la suposada ‘ciència’ que té per a objecte l’anàlisi de la realitat econòmica. És a dir, com s’assignen els recursos, es determinen els preus, es reparteix la renda i té lloc el creixement econòmic: encara avui, el gran dogma. I aquí és on s’ha empastifat tot. A més a més, la suposada ‘ciència’ o el mètode ha acabat substituint l’economia mateixa.

Amb obscurs interessos, aquest segon concepte de l’economia i succedani trampós de ‘ciència’ va anar prenent volada fins a imposar-se cap a finals del segle xx. Després d’inspirar als seus acòlits un determinat diagnòstic de la ‘realitat econòmica’ occidental, que consideraria supraeconòmic, a més aquests van acabar adoptant el paper del cirurgià que, d’una manera científica, tècnica i asèptica, ha d’intervenir sobre un pacient econòmic malalt de l’única manera possible que se’l pot curar.

En síntesi, el mètode ─amb la connivència dels mitjans d’opinió afins─ va anar marginant la filosofia política fins a assolir l’eclipsi del pensament polític i esdevenir de facto el nou pensament únic; que no era un pensament pròpiament dit, sinó més aviat una contrareforma econòmica encoberta.

L’objectiu: acabar amb les societats d’inspiració socialdemòcrata, hereves del ‘maleït i perniciós socialisme’. Com? Mitjançant la implementació d’un model econòmic funcional sense regulacions de cap mena, la privatització i l’eliminació del sector públic i el domini absolut per part dels prestamistes i usurers: els mercats. 

Tony Judt.

L'historiador, assagista i escriptor angloamericà Tony Judt, mort dissortadament l'agost del 2010 als 62 anys, ens recorda al seu interessantíssim llibre El món no se'n surt que "Keynes es mirava l'economia com una ciència interpretativa i, per tant, poc adequada per a la predicció i la precisió. (...) Contrariament a l'escola de Chicago, ell creia que la millor defensa contra l'extremisme polític i el col·lapse econòmic és un protagonisme més gran de l'estat que, a més d'altres intervencions, ha d'actuar per moderar i esmenar els cicles econòmics."

Judt critica durament "l'admiració il·limitada per la 'industria dels serveis financers' i l'adoració grollera dels diners i d'aquells que en tenen", i sosté que "Si no es posa fi al joc brut financer, el capitalisme s’acabarà aturant.” Potser ja ens està bé? O ens temem que allò que pugui venir al darrere sigui encara pitjor. Crec que és ineludible intervenir-hi des d’ara i recuperar, d'una vegada i per sempre, el pensament polític. Si els deixem seguir fent, potser ja no podrem ni salvar els mobles...

  

Fixeu-vos-hi que ens han canviat els significats i les regles del joc. Pots administrar tan bé com vulguis la teva economia familiar i la del teu negoci o establiment, però ja no n’hi ha prou. Perquè ells tenen la paella pel mànec i volen l’ECONOMIA. Sí, tota! L'han pervertida! Volen administrar-te i decidir amb quins recursos escassos pots arribar a fi de mes. Tots els beneficis possibles de l’activitat econòmica han de ser per a ells. Que no ho entens? 

Xavaller