Gat o lloro oriental*

el Periódico / Dimarts, 26 de juny del 2012

Sembla que, per una decisió política, el català que es parla a la Franja ja no és català sinó 'aragonès oriental'. Doncs d'acord. Si de política parlem, imaginin-se el dia que un partit andalusista declari que el que es parla a Màlaga és andalús i no espanyol, o que la presidenta Kirchner es dirigeixi en llengua argentina als nous directius d'YPF i parli xilè en la intimitat. Si l'únic que cal per definir una llengua són els vots i unes bones gònades, tinc una idea: ja que sóc l'accionista majoritari del meu gat, voto perquè deixi de ser gat i sigui lloro oriental. A la porra la biologia, la filologia i el mètode científic. Això sí, el meu lloro oriental segueix miolant.

Daniel Casanovas Teixidor (Barcelona)

----------------

* M’he permès incloure al bloc aquesta carta d’un lector sobre la situació del català a l’Aragó, publicada dimarts a les pagines d’opinió d’el Periódico.

La platja de L’Arquitecte...

Platja de L'Arquitecte fora de temporada.

Ara que la primavera ens deixa, tornarem a gaudir un altre estiu de les platges de L’Arquitecte i dels Pinets (n'hi va haver algun cop?). Potser no siguin les millors, però són les que força veïns de L’Ampolla encara veiem i, sobretot, en fem un bon ús. I en temps com aquests de crisi, tampoc és poca cosa... Oi? Qui sap si haurem d’estar força anys fent estiu a Catalunya i ens haurem d’oblidar dels breus i bells temps, quan molts catalans sortíem a l’estranger ben cofois i confiats...

La platja al juliol.

Potser algun dia aprendrem a valorar el que tenim, que sens dubte té un gran valor econòmic. Però també cal dir que és molt difícil de quantificar i molt més fàcil de perdre, per uns plats d’arròs més o unes fideuades que ens duraran uns estius. Alguns, però, en tindran ocasionalment per llamàntol i altres viandes... Després? Sempre hi ha un futur i un després, que també tenen un gran valor... 

Sé que la perspectiva de les imatges no convida i que no descriuen bellesa. Però és que ja hi ha un mal previ de quan es permetia construir arran de costa. Ara que l'espai s'ha dignificat amb diner públic, i que la ciutadania gaudeix del passeig marítim i de la platja, si us plau, no ho acabem de destrossar...

SALVEM LES PLATGES DE L’AMPOLLA!, que són més aviat poques.

NO AL PORT ESPORTIU!

MÉS CIMENT VORA EL MAR? NO, GRÀCIES!

Xavaller

Sobre els durs i la duresa

La duresa és la capacitat de resistència d’una persona, un material o una cosa a ser doblegat, vençut, trencat, ratllat, etc; una qualitat que li es pròpia. Per tant, quan els polítics ens ofenen dient que seran durs a l’hora d’aplicar-nos unes mesures, determinades i inevitables, menteixen vilment, perquè ells no les han de patir. Ser dur és suportar el dolor un mateix, no infligir-lo als altres. Infligir dolor al altres, sobretot si són més febles, és ser un despietat.

Xavaller