«El problema català? Surten 18 mil milions i no tornen», diu Niño Becerra a Nació Digital.cat

http://www.naciodigital.cat/noticia/49723/nino/becerra/problema/catala/surten/18/mil/milions/no/tornen

Menystenir, acusar...

“... i llançar força merda, que una mica sempre en queda.”

Sembla que el full de ruta de la política del govern espanyol rau únicament en menystenir i acusar a qui sigui del que sigui. Com ara els qui el qüestionen i el ‘destorben’ fent-li propostes de qualsevol tipus. I el manual diu que cal rebutjar-les totes perquè sinó et desmunten la paradeta... 

Que sindicats i col·lectius diversos, indignats contra les retallades socials i l’estafa que suposa la crisi del deute i les ‘ajudes’ a les institucions financeres, es manifesten i proposen altres polítiques possibles −perquè s’apliquen a altres llocs−, que trenquem amb l’austeritat i que avui recomanen força economistes. Doncs des dels mitjans sectaris afins se’ls acusa de no plantejar alternatives, de no tenir cap legitimitat per demanar o exigir des del carrer les polítiques que cal prendre davant la crisi, ni que es consulti al poble, etc. “El poble ja va expressar-se i ara...”

Que el Parlament de Catalunya vota una proposta de pacte fiscal, per acabar amb el dèficit o l’espoli insuportable, i el president de la Generalitat se’n va a Madrid per comunicar-la en persona al president del govern espanyol. Doncs el govern de l’estat no en fa ni cas i menysté el president de la Generalitat i, per tant, el Parlament de Catalunya. El Partit Popular pontifica que ni parlar-ne. I a més s’acusa al president català de causar encara més inestabilitat i d’encarir el deute espanyol.

Que una amplia representació del poble de Catalunya, després de veure com s’esgoten totes les vies de diàleg (nou estatut, pacte fiscal, estructura federal de l’estat), es pronuncia en una concentració multitudinària del més d’un milió i mig de persones a favor de la independència... O que les enquestes diuen que la major part dels catalans són partidaris de fer un referèndum d’autodeterminació; és a dir, del dret a decidir. I que el govern de la Generalitat recull la sensibilitat del carrer i agafa el guant, i diu que el procés cap a un estat propi és en marxa i que cal consultar el poble sobre el seu futur...  

Doncs, la resposta del govern espanyol és en primer lloc la no-resposta. Desprès ve la fase de menyspreament i d’amenaces de tota mena −res de nou−, i al cap d’una setmana llarga es comença a mentir i acusar el president de la Generalitat d’irresponsable i d’haver “iniciat una fugida cap enlloc”, i de “mentider” perquè “el president del govern espanyol no es va oposar al diàleg, sinó que en Mas li va donar un ultimàtum a tot o res...

El que em sembla més rellevant és que per a aquests governants el poble mai no compta, i que de solució cap ni una. No cal. Cap referència ni resposta als ciutadans i ciutadanes que han expressat les seves idees al carrer perquè se’ls escolti. El que és veritablement important és que els senyors del Partit Popular van guanyar les eleccions i tenen el poder, i creuen que no han de donar explicacions. Potser no entenen gaire la democràcia, i tampoc veuen la política com un servei a la ciutadania, sinó com els autoritzats per signar xecs. I si el poble els n’ha donat un en blanc, doncs tira milles...  

Xabiusller

Sentència vergonyant

Els editors de la revista digital ‘cafèambllet’, guanyadors del premi L’Alternativa 2012 per ser un exemple de periodisme lliure i compromès, han estat finalment condemnats de manera ignominiosa i injusta a pagar 10.000 €. 

Per què? Doncs, per una demanda civil contra el seu honor presentada pel senyor Josep Maria Via, assessor del president de la Generalitat i membre del consell d’administració dels hospitals de Blanes i de Calella quan van tenir lloc alguns dels tripijocs a la sanitat pública catalana denunciats pels dos periodistes al vídeo “El major robatori de la història de Catalunya”, i motiu de la querella.
Enllaços:
http://www.youtube.com/watch?v=ru4GVlNWO4M 
http://www.youtube.com/watch?v=Y0vjgZtfuOo

Amb una celeritat de vertigen i fins i tot sospitosa −tractant-se de la justícia d’aquest país−, el jutjat de primera instància núm. 37 de Barcelona ja ha dictat sentència contra els periodistes i editors de la publicació.  

És realment vergonyant perquè encara no s’han analitzat els fets denunciats −fruit de dos anys d’investigacions− ni s’ha pogut endegar la comissió d’investigació pertinent −a instàncies de ICV-EUiA− al Parlament de Catalunya, degut a la convocatòria per part del govern de la Generalitat d’eleccions anticipades... 

La Marta Sivina i l’Albano Dante s’han trobat indefensos i als peus dels cavalls. L’objectiu perseguit sembla formar part d’una ofensiva per silenciar el periodisme d’investigació i, per tant, la llibertat d’informació i d’expressió. Si et veus implicat o tan sols esmentat en un cas de corrupció, denuncia d’entrada els periodistes que han difós la notícia. En Millet també podria fer-ho, oi? Doncs sembla que la cosa va per llarg...

És ben clar que en primer lloc cal estudiar i investigar les corrupteles que es denuncien. I en tot cas, després, algú manifestament innocent pot creure oportú demanar que es rescabali el seu honor. Però malauradament això no funciona així a l’estat espanyol. 

Els processos per corrupció contra els poderosos s’eternitzen fins que prescriuen, o fins i tot se’ls amnistia. Però les demandes civils contra periodistes per suposats atacs a l’honor s’han de resoldre ràpid, i ja sabem perquè...

En quin país vivim? On són la democràcia, la llibertat d’informació, la igualtat de drets davant la justícia, l’ètica de la política...   

Xavaller