A la secció L'últim llibre que he llegit acabo d'incloure el meu comentari de El hombre sin atributos de Ropbert Musil. Com que l'he llegit en edició castellana de Seix Barral i en cito textualment algunes reflexions, he fet la referència de l'obra en castellà.
Xàbius
dimecres, 9 de maig del 2012
dimecres, 2 de maig del 2012
Eufemisme o cinisme
A les televisions estatals el model que prospera és el de 'teleespe' (abans TeleMadrid). El govern central del PP ha decidit convertir TVE en TVPEPE, nomenant l'afí Santiago Gonzalez (Cope, el Mundo, RNE, etc.) nou director de TVE.
A Catalunya, el govern de la Retallalitat (abans la Generalitat, un terme més ampli) ha decidit seguir la mateixa línia i defenestrar la Mònica Terribas, a qui ara li atribueixen injustament una gestió nefasta del mitjà públic i malbaratament de recursos. (Alerta!, que diria en Monegal. Els retallaires fan servir sempre aquesta cantarella per poder seguir amb les tisores...) I ves per on, l'escollit per substituir la Terribas, l'Eugeni Sallent, prové del Grup Godó. S`han d'agrair els serveis prestats i anar tendint ponts... Ja tenim TVPravda (abans TV3). És a dir, la que abans era la Nostra ara és la Seva.
Definitivanent, els nostres governs creuen que no ens convé una informació veraç i lliure. Com deia aquell, per què? Doncs senzillament perquè és lliure, i sempre s'aproparà més a la realitat i menys a l'opinió o el parer que volen inculcar-nos.
Xavaller
dijous, 26 d’abril del 2012
El darrer home racional
El darrer home racional pren el seu vell seient al senat
No està segur de per què encara és aquí
Ha d'estar en una llista o altra.
L'any passat encara n’hi havien més com ell,
però han estat eliminats un per un.
Es banya cada dia, i practica la respiració lenta
i les doctrines de l'estoïcisme.
Perd la teva calma, ell mateix recorda, i ho perdràs tot.
No obstant això, ell es cansa.
L'esforç de no dir res el desgasta.
Els altres, dins els seus vestits d’homes rics, fan bromes amb compte.
S'arrapen als topics que cada cop són menys;
fins i tot el clima és perillós, el Sol també,
ja que l'Emperador es postula per controlar l'un i se sent l'altre.
Aquí ve ara, amb el seu seguici cridaner
de pesats criats agitats amb afabilitat;
és daurat i brillant com un carro de mal gust,
i acaba de tornar d'un nou triomf.
Amb un somriure aixeca el seu dit brillant:
cistelles de petxines s’expandeixen a terra,
i l'habitació fa olor de mol·luscs morts.
Mira, diu l'Emperador, és el tresor!
Pel poder de la meva divinitat suprema,
he derrotat el Rei del Mar!
Els seus ulls tenen la brillantor maliciosa
d'un boig que està dient una mentida.
I ho sap, i s'atreveix amb la contradicció.
Els altres aplaudeixen...
El darrer home racional s’obliga a si mateix a aplaudir.
La mirada de l'Emperador està perforant l’aire en la seva direcció
Després, els conduirà en el cavall de l'Emperador,
embolicat en garlandes, com una ballarina del ventre.
Estic fent-ne un senador!, refila l'Emperador.
Saludeu el vostre nou germà!
El darrer home racional es veu a si mateix.
A mesura que obre la boca, pot veure
l'aigua del bany de color vermell, els canells lacerats,
la casa robada, els fills escapçats.
Això és només un cavall, diu.
Les paraules pengen sense esperança,
igual que les banderes d'una ciutat ja derrotada,
lliurada als saquejadors.
De quina manera, pensa el darrer home racional,
pot un lloc així encara existir?
El silenci cristal·litza al voltant del seu cap,
com un halo de gel.
Ell és allà.
Ningú el mira, excepte l'Emperador,
que li somriu amb una cosa semblant a la compassió.
M. Atwood
Subscriure's a:
Missatges (Atom)